Cent dies d'estat d'alarma: el Reial decret 463/2020 i la limitació dels drets fonamentals dels ciutadans
Resum
A la vista de la regulació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declarà l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària motivada per la COVID-19, es volen repassar els punts següents: en primer lloc, els orígens de la regulació de l’estat d’alarma, com a dret d’excepció, i la regulació orgànica d’aquest; en segon lloc, la definició dels perfils de la figura de la limitació de drets a l’empara de la jurisprudència constitucional més clàssica i la seva diferència respecte de la suspensió; i, finalment, la possibilitat d’acudir a altres normes per tal d’articular aquesta limitació com efectivament han acabat assumint les comunitats autònomes.
Paraules clau
Cites
Aláez Corral, Benito. (2004). El concepto de suspensión general de los derechos fundamentales. Dins Luis López Guerra i Eduardo Espín Templado (coord.), La Defensa del Estado (p. 223-245). València: Tirant lo Blanch.
Álvarez Álvarez, Leonardo. (2006). La defensa de la Constitución durante el periodo de entreguerras. Historia constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional, 7, 229-256.
Ballbé Mallol, Manuel. (1983). Orden público y militarismo en la España constitucional (1812-1983). Madrid: Alianza Editorial.
Brotat Jubert, Ricard. (29 d’abril de 2020). Estat d’alarma i confinament. [Apunt de blog]. RCDP blog.
Brotat Jubert, Ricard. (22 de juliol de 2020). “Piove, porco governo”? Estat d’alarma: limitació o suspensió de drets? La Interlocutòria 40/2020, de 30 d’abril, del Tribunal Constitucional. [Apunt de blog]. RCDP blog.
Cruz Villalón, Pedro. (1980). El estado de sitio y la Constitución. La constitucionalización de la protección extraordinaria del Estado, 1789-1878. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales.
Hauriou, Maurice. (1933). Précis de Droit Administratif et de Droit Public. París: Sirey.
Hobbes, Thomas. (2005). Leviatán. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
Kelsen, Hans. (1977). Esencia y valor de la Democracia. Barcelona: Editorial Labor.
Kelsen, Hans. (2009). El método y los conceptos fundamentales de la teoría pura del Derecho. Madrid: Editorial Reus.
Maspons i Anglasell, Francesc. (1963). L’esperit del dret públic català. Barcelona: Editorial Barcino.
Montesquieu. (1984). Del Espíritu de las Leyes (vol. I). Madrid: Sarpe.
Requejo Rodríguez, Paloma. (2001). ¿Suspensión o supresión de los derechos fundamentales? Revista de Derecho Político, 51, 105-137.
Romano, Santi. (1988). Il Diritto Pubblico italiano. Milà: Giuffrè.
Rousseau, Jean-Jacques. (1984). El contrato social. Madrid: Sarpe.
Schmitt, Carl. (2006). Legalidad y legitimidad. Granada: Comares.
Schmitt, Carl. (2012). Posiciones ante el Derecho. Madrid: Tecnos.
Solozábal Echavarría, Juan José. (1999). Los derechos fundamentales en la Constitución española. Revista de Estudios Políticos, 105, 9-28.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i0.2020.3524