Democràcia de Km 0: règim jurídic i impacte polític-institucional dels consells oberts a Catalunya
Resum
L’article analitza el règim jurídic dels consells oberts a Catalunya. Una anàlisi que es proposa des d’una doble perspectiva: la jurídica i la politològica. És a dir, d’una banda, s’analitza la normativa i el funcionament d’aquest sistema de presa de decisions col·lectiva per a municipis petits o molt petits. I de l’altra, es realitza una anàlisi centrada en la implementació i l’impacte polític d’aquesta peculiar forma de govern d’alguns municipis petits. És a dir, en com s’ha desenvolupat aquesta possibilitat de triar un model de democràcia directa. Així, s’exploren realitats diferents (algunes incompatibles i d’altres complementàries) al voltant del debat existent entre la democràcia directa i la democràcia representativa. Una tensió que hem explorat en el marc de l’àmbit de governança local.
Paraules clau
Cites
Almond, Gabriel A., i Verba, Sidney. (1963). The Civic Culture: Political Attitudes and Democracy in Five Nations. Princeton: Princeton University Press.
Blais, André, i Galais, Carol. (2016). Measuring the civic duty to vote. Electoral Studies: An International Journal, 41, 60-69.
Blanco, Ismael, i Lop, Irene. (2004). Pressupostos participatius: per on comencem? Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Burgar Arquimbau, Joaquín Miguel, i González Vidal, Vanessa. (2011). Las reformas introducidas por la Ley orgánica 2/2011 en relación con los municipios pequeños. El Consultor de los Ayuntamientos y de los Juzgados: Revista Técnica Especializada en Administración Local y Justicia Municipal, 9, 1099-1108.
Caminal Badia, Miquel, i Matas Dalmases, Jordi. (1999). El sistema polític de Catalunya. Madrid: Tecnos.
Cosculluela, Luis. (1987). El concejo abierto. Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica, 234, 199-224.
Curto, Juan Santos. (2012). Los Ayuntamientos menores o iguales de 100 habitantes a la luz de la Ley Orgánica 2/2011. Constitución, Organización y Funcionamiento. El Consultor de los Ayuntamientos y de los Juzgados: Revista Técnica Especializada en Administración Local y Justicia Municipal, 3, 349-354.
Dahl, Robert. (1999). La democracia. Una guía para los ciudadanos. Buenos Aires: Taurus.
Fariña, José. (1983). El concejo abierto en las aldeas de A Limia. Revista de Estudios de la Vida Local, 217, 119-140.
Font, Josep Maria. (1946). Orígenes del régimen municipal de Cataluña (Conclusión). Anuario de Historia del Derecho Español, 1, 229-585.
Fuentes, Rafael, i Serrano, Juan Antonio. (2019). El Concejo abierto, posibilidad de mayor democracia y participación ciudadana. Gestión y Política Pública, 28(2), 441-472.
Held, David. (2001). Modelos de democracia. Madrid: Alianza Ensayo.
Kant, Immanuel. (2005). Sobre el concepto de república (trad. Joaquín Abellán). Dins Immanuel Kant, Sobre la paz perpetua (1795). Madrid: Tecnos.
Orduña Rebollo, Enrique. (1994). Democracia directa municipal, concejos y cabildos abiertos. Madrid: Civitas.
Orduña Rebollo, Enrique. (1988). La evolución del Concejo abierto y su reconocimiento constitucional. Revista de Estudios de la Administración Local y Autonómica, 237, 827-852.
Ridao, Joan. (2018). Curs de dret públic de Catalunya. Madrid: Marcial Pons.
Rivero, Ángel. (2000). Representación política y participación. Dins Rafael del Águila, Manual de Ciencia Política. Madrid: Trotta.
Salanova Alcalde, Ramón. (2009). El concejo abierto en Aragón. La Ley 9/2009, de 22 de diciembre, reguladora de los Concejos abiertos. Anuario Aragonés del Gobierno Local, 1, 193-231.
Tena, Jordi. (2010). La virtud cívica como concepto sociológico. Definición y extensión social. Revista Internacional de Sociología, 68(3), 555-575.
Ubasart-González, Gemma, i Martí i Puig, Salvador. (2018). Política i govern a Catalunya: de la transició a l’actualitat. Barcelona: La Catarata.
Vallespín, David. (2019). Derecho Electoral Español. Porto: Editorial Juruá.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rcdp.i62.2021.3498