El reial decret com a instrument per a la regulació de la formació i carrera militar de la princesa d’Astúries

Alfredo Ramírez Nárdiz

Resum


El dia 14 de març de 2023 es va publicar al BOE el Reial decret 173/2023, de 14 de març, pel qual es regula la formació i carrera militar de Sa Altesa Reial la Princesa d’Astúries, la senyora Elionor de Borbó i Ortiz. Aquesta norma preveu una formació militar de tres anys de durada que tindrà lloc als tres exèrcits i que l’hereva de la Corona acabarà sent oficial de l’Exèrcit de Terra, de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Armada. Anteriorment, i també mitjançant l’instrument del reial decret, el seu pare el rei Felip VI va veure regulada la seva formació i carrera militar. Aquest text es planteja la pregunta de si el citat instrument jurídic és el més adequat per regular aquesta matèria pròpia de la Corona o si, al contrari, seria més adequat un altre tipus d’eina jurídica. Es conclou que el reial decret no és la norma ideal per regular aquestes matèries i que resultaria més convenient que, en el marc d’una regulació general de la Corona, aquestes es regulessin a través d’una llei orgànica.

Paraules clau


princesa d’Astúries; Elionor de Borbó i Ortiz; Corona espanyola; carrera militar; exèrcit; reial decret

Cites


Álvarez Conde, Enrique. (2000). Curso de Derecho Constitucional. Vol. II. Tecnos.

Aragón Reyes, Manuel. (2004). Veinticinco años de monarquía parlamentaria. Revista Española de Derecho Constitucional, 70, 11-25.

Aragón Reyes, Manuel, Expósito, Enriqueta, De la Iglesia, Asunción, Oliver, Joan, Pascual, Amelia, Porras, José María, Rollnert, Göran, y Sánchez, Ángel. (2023). Encuesta sobre la Corona. Teoría y Realidad Constitucional, 51, 15-85.

Belver, Marta, y Pina, Marina. (2023, 15 de marzo). El PSOE ocultó a Podemos hasta el inicio del Consejo de Ministros el decreto de la formación castrense de Leonor. El Mundo.

Congreso de los Diputados. (2023). Grupos parlamentarios.

De Esteban, Jorge. (2014). La necesaria Ley de la Corona. El Mundo.

De Esteban, Jorge. (2018, 30 de mayo). El ‘rey’ de Italia y el de España. El Mundo.

De la Iglesia Chamarro, Asunción. (2021). Reflexiones sobre la inviolabilidad de la Corona en el Estado democrático de Derecho. Teoría y Derecho. Revista de pensamiento jurídico, 31, 10-29. https://doi.org/10.36151/td.2021.019

De Miguel Bárcena, Josu. (2023). Monarquía parlamentaria y simulación. Letras Libres, 260, 14-16.

Díaz Revorio, Francisco Javier. (2014). Los retos de la Monarquía parlamentaria en España: adaptarse a los tiempos sin renunciar a su sentido histórico simbólico y a su esencia legitimadora constitucional. Parlamento y Constitución. Anuario, 16, 141-184.

Díez Ripollés, José Luís. (2021, 27 de febrero). A vueltas con la Corona y la responsabilidad real. El País.

Expósito Gómez, Enriqueta. (2014a, 4 de junio). La ley orgánica, una oportunidad perdida. El Periódico de Aragón.

Expósito Gómez, Enriqueta. (2014b, 5 de junio). La ley orgánica por la que se hace efectiva la abdicación del rey ¿era la única opción?. Blog de la Revista Catalana de Dret Públic.

Fernández Iriondo, Jon. (2022). La inviolabilidad regia y sus límites en el ordenamiento jurídico español. Legebiltzarreko Aldizkaria. Revista del Parlamento Vasco. Legal, 3, 36-63. https://doi.org/10.47984/legal.2022.002

Garcés Sanagustín, Ángel. (2021). La caracterización jurídico-pública de la Corona. Iustel.

Martín Pallín, José Antonio. (2022, 1 de abril). La Constitución no exime al Rey de responsabilidad penal. El País.

Martínez, Ainhoa. (2023, 15 de marzo). El PSOE excluye a Podemos de la formación militar de Leonor. La Razón.

Molas, Isidre. (2008). Derecho Constitucional. Tecnos.

Oliver Araujo, Joan, y Calafell Ferrá, Vicente Juan. (2017). De Juan Carlos I a Felipe VI: ¿Algo nuevo bajo el sol? Corts: Anuario de Derecho Parlamentario, 29, 175-224.

Porras Ramírez, José María. (2017). La Corona y la propuesta de candidato a Presidente del Gobierno: nuevas prácticas y viejas normas. Teoría y Realidad Constitucional, 40, 223-244. https://doi.org/10.5944/trc.40.2017.20919

Ridao Martín, Joan. (2014). Abdicación y monarquía parlamentaria en la España del siglo XXI. Derecho y Cambio Social, 37, 1-26.

Rojo, A. (2020, 15 de diciembre). Ley Orgánica de la Corona, un callejón sin salida. La Razón.

Rollnert Liern, Göran. (2022). La Corona en las democracias escandinavas. En Javier Tajadura Tejada (ed.) La jefatura del Estado parlamentario en el siglo XXI (pp. 237-284). Athenaica.

Ruiz, Juan, y Hernández, Marisol. (2023, 14 de marzo). Sánchez dejó a Podemos al margen de la educación militar de la princesa Leonor. El Periódico de España.

Sánchez Navarro, Ángel José. (2018). El papel de la Corona en el nombramiento del primer ministro belga: un modelo no importable. Teoría y Realidad Constitucional, 41, 137-156. https://doi.org/10.5944/trc.41.2018.22139

Torres del Moral, Antonio. (2018). Cuarenta años de Monarquía parlamentaria (Balance). Revista de Derecho Político, 101, 33-64. https://doi.org/10.5944/rdp.101.2018.21950

Visiedo Mazón, Francisco. (2018). Cuarenta años de Constitución: la Corona. Corts: Anuario de Derecho Parlamentario, 31, 125-146.




DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rcdp.i67.2023.4017



 Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.