Conseqüències jurídiques del principi constitucional de les dues llengües nacionals a Finlàndia: simetria amb possibilitat d’asimetria

Markku John Rainer Suksi

Resum


A Finlàndia, el rang constitucional de llengua nacional és molt important per al finès i el suec. En el context de la normativa preexistent relativa al bilingüisme, el 1917 Finlàndia no es va constituir com un estat nació pur, cosa que s’hauria traduït en la identificació d’una única llengua nacional. Com que la legislació es promulga en totes dues llengües i l’Administració i els tribunals haurien d’aplicar la llei en ambdues llengües, el país compleix formalment els seus compromisos constitucionals, tot i que no sempre és així en la pràctica. Cal complir diversos requisits amb relació a les llengües nacionals. S’ha de tenir en compte que el finès i el suec són les llengües nacionals de Finlàndia; per això, cal garantir que els dos grups de població puguin rebre els serveis públics en la seva llengua pròpia en igualtat de condicions. Tothom té el dret d’adreçar-se a les autoritats públiques i també de rebre les resolucions en la seva llengua nacional. I les autoritats públiques han de satisfer les necessitats culturals i socials de les poblacions de parla finesa i de parla sueca del país sense distincions.


Paraules clau


Constitució, llengua, nacionalisme, Societat de les Nacions, igualtat.



DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i67.2017.2899



 

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.