Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
Una anàlisi comparativa del domini del català i del castellà orals a la fi de l’Educació Secundària Obligatòria a Catalunya
Resum
Aquest article analitza l’expressió oral en català i en castellà d’una mostra de 81 alumnes de 4t d’ESO de Manlleu i Mataró de primera llengua catalana, castellana o bilingües. Les dades es van obtenir mitjançant dues proves interactives orals (en català i castellà), d’estructura i finalitats simètriques en totes dues llengües. Els resultats de les proves van ser enregistrades i analitzades amb una rúbrica que permet l’anàlisi de la competència comunicativa, definida com la combinació de la competència lingüística i la competència retòrica. Els participants van obtenir puntuacions altes tant en català com en castellà i els resultats van mostrar que la competència en castellà va ser més alta que en català. L’anàlisi de les dades segons la llengua inicial va mostrar que la competència en castellà era significativament superior a la del català en el grup de llengua inicial castellana i bilingüe. Els resultats segons municipi van mostrar que la competència en català de l’alumnat era semblant a Mataró i Manlleu, mentre que la competència del castellà era més alta a Mataró que a Manlleu.
Paraules clau
Cites
Alsina i Keith, Àlex (1983). Quatre anys de català a l’escola: estudi sobre el coneixement del català i del castellà dels alumnes de quart curs d’E.G.B. a Catalunya (1981-1982). Departament d’Ensenyament. Secretaria General Tècnica.
Argelaguet i Argemí, Jordi (1999). Partits, llengua i escola: anàlisi de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya en l’ensenyament obligatori: 1980-1995. Mediterrània.
Arnau, Joaquim (2004). Sobre les competències en català i castellà dels escolars a Catalunya: una resposta a la polèmica sobre el decret d’hores de castellà. Llengua, Societat i Comunicació, 1, 1-7.
Arnau, Joaquim, i Vila, F. Xavier (2018). Language-in-education policies in the Catalan language area. Dins Joaquim Arnau (ed.), Reviving Catalan at school. Challenges and instructional approaches (p. 1-28). Multilingual Matters.
Bachman, Lyle, i Palmer, Adrian. (2010). Language assessment in practice. University Press.
Bretxa i Riera, Vanessa (2014). El salt a secundària. Els canvis en les tries lingüístiques i culturals dels preadolescents mataronins en la transició educativa (tesi doctoral, Universitat de Barcelona).
Bretxa, Vanessa, i Vila, F. Xavier (2012). Els canvis sociolingüístics en el pas de primària a secundària: el projecte RESOL a la ciutat de Mataró. Treballs de Sociolingüística Catalana, 22.
Bretxa, Vanessa, Comajoan, Llorenç i Vila, F. Xavier (2017). Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de les llengües a secundària. Horsori.
Canal, Imma, i Vial, Santi (2004). Llengua i escola a l’ensenyament primari. Dins Assumpta Fargas, i Teresa Puntí (coord.), Actes del 3r Simposi sobre ensenyament del català a no catalanoparlants. [CD-ROM]. Eumo.
Cenoz, Jasone, i Gorter, Durk (2017). Minority languages and sustainable translanguaging: threat or opportunity?, Journal of Multilingual and Multicultural Development, 38, 901-912.
Comas, Gabriel, Jiménez, Bonifacio, i Alcaraz, Vicenç (1995). La llengua catalana i els alumnes castellanoparlants de 10 a 15 anys. Columna.
Comajoan, Llorenç, Vila, F. Xavier, Bretxa, Vanessa, Sorolla, Natxo, Tenorio, Xavier, i Melià, Joan (2013). “Els usos lingüístics en família i amb amics de l’alumnat autòcton i al·lòcton de sisè de primària a Catalunya, Mallorca i la Franja”. Dins de Vila, F. Xavier i Salvat, Eulàlia. Noves immigracions i llengües. Barcelona: MRR. Disponible a: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/112057
Consell d’Europa (2003). Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Departament d’Ensenyament.
Consell d’Europa (2016). Collated representative samples of descriptors of language competences developed for young learners (vol. 1 i 2).
Consell d’Europa (2020). Common European framework of reference for languages: learning, teaching, assessement. Companion volume.
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2008). Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. Informes d’Avaluació 11. Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació.
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2014). Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya. 2013. Recuperat de https://repositori.educacio.gencat.cat/handle/20.500.12694/262?show=full
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2019a). Avaluacions censals de les competències bàsiques. Curs 2018-2019. Generalitat de Catalunya. Recuperat de https://govern.cat/govern/docs/2019/07/11/13/20/8c03e068-4e20-4fcd-89a3-e89d86379234.pdf
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2019b). L’avaluació de l’expressió oral a quart d’ESO. 2018-2019. Departament d’Ensenyament, Generalitat de Catalunya.
Departament d’Ensenyament (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya: L’aprenentatge i l’ús de les llengües en el context educatiu multilingüe i multicultural. Departament d’Ensenyament.
Direcció General de Política Lingüística, i Xarxa CRUSCAT-IEC (ed.) (2020). Els usos lingüístics als territoris de llengua catalana. Generalitat Catalunya, Departament de Cultura.
Erdocia, Iker (2020). The politics of plurilingualism: Immersion, translanguaging, and school autonomy in Catalonia. Linguistics and Education, 60. https://doi.org/10.1016/j.linged.2020.100865.
Flors-Mas, Avel·lí (2017). Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians (tesi doctoral, Universitat de Barcelona).
García, Ofelia (2009). Bilingual education in the 21st century. A global perspective. Wiley-Blackwell.
García, Ofelia, i Kleifgen, Jo Anne (2020). Translanguaging and literacies. Reading Research Quarterly, 44(4).
Garvía, Roberto, i Santana, Andrés (2018). El consenso de la inmersión lingüística: realidad o mito. Politikon, 6 febrer 2018.
Illamola i Gómez, Cristina. (2015). Contacto de lenguas y la expresión de la posterioridad temporal en el español de Cataluña (tesi doctoral, Universitat de Barcelona).
Liljequist, David, Elfving, Britt, i Skavberg Roaldsen, Kirsti (2019). Intraclass correlation – A discussion and demonstration of basic features. PLoS ONE, 14(7). https://doi.org/10.1371/journal.pone.0219854
Navarro, José Luis, Huguet, Àngel, Sansó, Clara, i Chireac, Silvia-Maria (2012). Acerca de la competencia lingüística del alumnado de origen inmigrante en la Educación Secundaria en Cataluña. El papel del tiempo de estancia y la lengua familiar. Anales de Psicología, 28, 457-464.
Pereña, Mònica (ed.) (2016). Ensenyar i aprendre llengües en un model educatiu plurilingüe: metodologies i estratègies per al desenvolupament de projectes educatius i per a la pràctica docent. Horsori.
Puigdomènech, Laura (2014). L’anàlisi de corpus com a mètode de recerca qualitativa per al desenvolupament d’exàmens: l’exemple de la prova de nivell C2. Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, 55, 17-27.
Puigdomènech, Laura (2015). L’avaluació de la competència lingüística comunicativa: principis bàsics i propietats dels exàmens. Llengua i Ús: Revista Tècnica de Política Lingüística, 56, 4-14.
Vallejo, Claudia, i Dooly, Melinda (2020). Plurilingualism and translanguaging: emergent approaches and shared concerns. Introduction to the special issue. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism, 23, 1-16. https://doi.org.10.1080/13670050.2019.1600469
Salaberry, Rafael. (2020). The ‘transformative’ potential of translanguaging and other heteroglossic educational practices. Journal of Multilingual Theories and Practices, 1, 266–289. https://doi.org/10.1558/jmtp.16459
Siqués, Carina, Perera, Santiago, i Vila, Ignasi (2012). Variables implicadas en la adquisición del catalán en las aulas de acogida de educación primaria de Cataluña. Un estudio empírico. Anales de Psicología, 28, 444-456.
Sorolla, Natxo (2016). Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de l’anàlisi de xarxes socials (tesi doctoral, Universitat de Barcelona).
Strubell, Miquel, Andreu Barrachina, Llorenç, i Sintes, Elena (2011). Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica. Universitat Oberta de Catalunya.
Tedick, Diane, i Lyster, Roy (2020). Scaffolding language development in immersion and dual language classrooms. Routledge.
Vila, F. Xavier (7 de març de 2018). Sobre el consenso en torno al modelo lingüístico escolar en Cataluña: reflexiones a partir de una encuesta. [Apunt de blog]. Politikon.
Vila, F. Xavier (ed.) (2011). L’avaluació de les habilitats d’expressió oral en català: tendències i evolució. Institut d’Estudis Catalans.
Vila, Ignasi (1995). El català i el castellà en el sistema educatiu de Catalunya. Horsori.
Vila, Ignasi, Canal, Imma, Mayans, Pere, Perera, Santiago, Serra, Josep M., i Siqués, Carina (2011). Las aulas de acogida en Cataluña: sus efectos sobre el conocimiento del catalán y la adaptación escolar. Dins Francisco Javier García Castaño i Silvia Carrasco (ed.), Población inmigrante y escuela: conocimientos y saberes de investigación (p. 695-754). Ministerio de Educación Cultura y Deporte, Instituto de Formación del Profesorado, Investigación e Innovación Educativa.
Vila, Ignasi, Siqués, Carina i Roig, Teresa (2006). Llengua, escola i immigració: Un debat obert. Graó.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i75.2021.3592
