Informació sanitària en llengües de la immigració: estratègies comunicatives de les institucions catalanes durant la COVID-19
Resum
En aquest article examinem la comunicació institucional entre administracions públiques i ciutadania que s’ha produït a Catalunya a conseqüència de la situació d’emergència causada per la COVID-19. Després de revisar el tractament previst per a les minories lingüístiques i culturals en el marc occidental en general i català en particular, estudiem les estratègies de comunicació que han seguit unes quantes institucions catalanes. La necessitat d’arribar de manera ràpida i efectiva al màxim nombre de ciutadans ha provocat que les administracions fessin un esforç addicional i mobilitzessin un conjunt ampli i divers de recursos. Si bé hi ha hagut un esforç notable per arribar a la població al·loglota i s’ha elaborat material oral i escrit en un nombre ampli de llengües no oficials, les mesures aplicades han estat desiguals i el resultat no sempre ha estat òptim: molts materials no estan adaptats culturalment i algunes llengües han quedat infrarepresentades en relació amb el nombre de parlants a Catalunya. D’acord amb això, suggerim avaluar les estratègies plurilingües emprades i fer un intercanvi d’experiències en l’àmbit local i nacional per planificar una estratègia coordinada encara més adaptada a la realitat del territori i dels seus parlants.
Paraules clau
Cites
ACFC. (2012). The Language Rights of Persons Belonging to National Minorities Under The Framework Convention, Thematic Commentary no. 3, ACFC/44DOC(2012)001 rev
Aleixandre-Benavent, Rafael, Castelló-Cogollos, Lourdes, i Valderrama-Zurián, Juan-Carlos. (2020). Información y comunicación durante los primeros meses de Covid-19. Infodemia, desinformación y papel de los profesionales de la información. Profesional de la Información, 29(4), 1-17. https://doi. org/10.3145/epi.2020.jul.08
Álvaro Aranda, Cristina. (2020). La traducción de materiales sanitarios sobre la COVID-19 para población inmigrante: análisis exploratorio de propuestas en España. TRANS. Revista de Traductología, 24, 455-468.
Badosa, Albert. (2020). L’efecte mirall en les ideologies lingüístiques dels amazics i els quítxues a Catalunya. Treballs de Sociolingüística Catalana, 20, 139-155.
Barrieras, Mònica. (2013). La cruïlla del multilingüisme: les llengües dels catalans al segle XXI. Divèrsia, 3, 3-37.
Barakos, Elisabeth, i Selleck, Charlotte. (2019). Elite multilingualism: Discourses, practices, and debates. Journal of Multilingual and Multicultural Development, 40(5), 361-374.
Bonotti, M., Carlsson, N., & Rowe, C. W. (2022). Introduction: Linguistic justice, migration and the nationstate. Nations and Nationalism, 1–8. https://doi.org/10.1111/nana.12793.
Comellas, Pere, Barrieras, Mònica, Monrós, Eva, Cortès, Montserrat, Fidalgo, Mònica, i Junyent, Carme. (2010). Descobrir les llengües de la immigració: ocultació, prejudicis i altres malentesos. Llengua, Societat i Comunicació, 8, 54-62.
Covolo, Loredana, Mascaretti, Silvia, Caruana, Anna, Orizio, Grazia, Caimi, Luigi, i Gelatti, Umberto. (2013). BMC Public Health, 13(83). https://doi.org/10.1186/1471-2458-13-83
Craith Mairéad, Nic. (2006). Europe and the politics of language: Citizens, migrants and outsiders (Palgrave Studies in Minority Languages nd Communities). Palgrave Macmillan.
Departament d’Ensenyament. (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural.
Ennaji, Moha. (2005). Multilingualism, cultural identity, and education in Morocco. Springer Science and Business Media.
Flors-Mas, Aveŀlí. (2021). Immigration and languages in Catalonia: from policies to results. Journal of Iberian and Latin American Research, 27(2), 368-385.
Geissbuhler, Antoine. (2008). Access to health information: a key for better health in the knowledge society. Year Med Inform, 20-21.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 7757, 28.11.2018, 1.
Generalitat de Catalunya. (2019). Pacte Nacional per a la Interculturalitat (PNI). [Document marc per al procés participatiu]
Gràcia, Lluïsa. (2002). El xinès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del xinès. Departament de Benestar i Família.
Grup d’Estudi de Llengües Amençades (s. d.). Les llengües dels catalans.
Hernández-García, Ignacio, i Giménez-Júlvez, Teresa. (2020). Assessment of health information about Covid-19 prevention on the internet: infodemiological study. JMIR Public Health and Surveillance, 6(2). https://doi.org/10.2196/18717
Ingleby, David. (2012). Etnicity, migration and the social determinants of health agenda. Psychosocial Intervention, 21(3), 331-341.
Institut d’Estadística de Catalunya. (s. d.). (a). Alumnes estrangers. Per titularitat del centre i nivells.
Institut d’Estadística de Catalunya. (s. d.). (b). Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP).
Institut d’Estadística de Catalunya. (s. d.). (c). Població estrangera a 1 de gener. Per municipis.
Institut d’Estadística de Catalunya. (s. d.). (d). Població estrangera a 1 de gener. Per països.
Marmot, Michael. (2005). Social determinants of health inequalites. The Lancet, 365(9464), 1099-1104. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(05)71146-6
Marko, Joseph, i Medda-Windischer, Roberta. (2018). Language rights and duties for new minorities: Integration through diversity governance. Dins Iryna Ulasiuk, Laurenţiu Hadîrca i William Romans (eds.), Language Policy and Conflict Prevention, (p. 251-284). Brill Nijhoff.
Medda-Windischer, Roberta, i Membretti, Andrea. (2020). Rapporto sulle migrazioni. Alto Adige 2020. EURAC Research.
Moyer, Melissa. (2011). What multilingualism? Agency and unintended consequences of multilingual practices in a Barcelona health clinic. Journal of Pragmatics, 43(5), 1209-1221.
O’Brien, Sharon, i Cadwell, Patrick. (2022). Communicating COVID-19 in multiple languages: a maturity model assessment of Ireland’s crisis communication practice. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 77, 1-17.
Organització Mundial de la Salut. (2020). Interim guidance for refugee and migrant health in relation to COVID-19 in the WHO European Region. WHO regional Office for Europe.
Piller, Ingrid, Zhang, Jie, i Li, Jia. (2020). Linguistic diversity in a time of crisis: Language challenges of the COVID-19 pandemic. Multilingua, 39(5), 503-515.
Pons Parera, Eva. (2010). Llengua i immigració a l’estat autonòmic i a Catalunya: una aproximació jurídica. Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 11, 352-398.
Riera Gil, Elvira. (2016). Why languages matter to people. Communication, identity and justice in western democracies. The case of mixed societies. Generalitat de Catalunya; Institut d’Estudis de l’Autogovern.
Tomozeiu, Daniel. (2014). Challenges in defining “community” for community translation. Dins Translating cultures: Translation as a tool for inclusion/exclusion in a multicultural society. Westminster University.
Vázquez Silva, Iria. (2008). La inmigración senegalesa en Galicia: las redes transnacionales. Actas del VI Congresso Português de Sociologia. Universidade Nova de Lisboa “Mundos Sociais: Saberes e prácticas” (25-28 de junho).
Van Parijs, Philippe. (2011). Linguistic justice for Europe & for the world. Oxford University Press.
WHO-World Health Organization (s.d.) Interin guidance for refugee and migrant health in relation to Covid-19 in the WHO European Region. Copenhagen: WHO regional Office for Europe, 25 de març de 2020.
Xifra, informació estadística local. (s. d.). Diputació de Girona.
Zeba, Mattia. (2020). Standardisation and heritage language maintenance: preliminary interdisciplinary considerations with a case-based approach. Deusto Journal of Human Rights, 6, 211-238.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i77.2022.3778