En quatre dècades, el coneixement que teníem sobre el món de les abreviacions ha variat substancialment: des de l’establiment d’una classificació més o menys acceptada o compartida d’aquests mots abreujats fins a la consolidació de la grafia més adequada a cada classe d’abreviació, aquest aparent galimaties lèxic s’ha anat aclarint i situant en el lloc que li correspon, incloent-hi la recomanació de fer constar abreviacions en els diccionaris generals, per tal com els diccionaris han de poder descodificar també aquestes unitats lèxiques. En aquest article hem volgut posar al dia el coneixement que tenim sobre les abreviacions i l’ús que es recomana o que se’n fa actualment, especialment després de publicada i consolidada la nova normativa ortogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans, mitjançant la descripció detallada de cadascun dels subconjunts que abracen les abreviacions (bàsicament, les abreviatures, els símbols i les sigles) i la constatació que les propostes de classificació i de coherència gràfica fetes pels autors continuen essent vigents des d’aquell llunyà any 1985, matisades pels avenços en diverses disciplines que hi estan relacionades.

Abreviacions (3a ed., rev.). (2021). Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística.

Bardina, Joan. (1907). Gramàtica pedagògica de la llengua catalana. Fidel Giró, impressor.

Capó, Jaume, i Veiga, Marta. (1997). Abreviacions. Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística.

Diccionari.cat. (2008). Enciclopèdia Catalana.

Enciclopèdia.cat. (2015). Enciclopèdia Catalana.

Fabra, Pompeu. (1932). C. G. S. Dins Diccionari general de la llengua catalana. Llibreria Catalònia.

Fabra, Pompeu. (1983). C. G. S. Dins Diccionari general de la llengua catalana (18a ed.). EDHASA.

Institut d’Estudis Catalans. (2007). Diccionari de la llengua catalana (2a ed., actual. novembre 2022). Institut d’Estudis Catalans.

Institut d’Estudis Catalans. (2022). Gramàtica de la llengua catalana (2a ed.). Institut d’Estudis Catalans.

Institut d’Estudis Catalans. (2022). Ortografia catalana (2a ed.). Institut d’Estudis Catalans.

International Organization for Standardization (ISO). (1987). Terminology (principles and coordination). Including terminography. ISO 704:1987. ISO.

Joseph i Maiol, Miquel. (1979). Com es fa un llibre. Diccionari de les arts gràfiques. Pòrtic.

Martínez de Sousa, José. (1984). Diccionario internacional de siglas y acrónimos. Pirámide.

Mestres, Josep M. (1985). Abreviacions: un assaig de classificació tipològica. Revista de Llengua i Dret, 6, 13-22.

Mestres, Josep M. (1996). La problemàtica de les abreviacions i els diccionaris. Revista de Llengua i Dret, 26, 7-26.

Mestres, Josep M. (2011). L’ordenació alfabètica de mots i expressions en l’edició de llibres. Dins Lluc Potrony i Joan Maria Romaní, Indexació, terminologia i llenguatge jurídic (p. 13-47). Institut d’Estudis Catalans.

Mestres, Josep M. (2021). La simbologia i la formulació en els textos científics (versió 7). Dins Institut d’Estudis Catalans. Servei de Correcció Lingüística; Institut d’Estudis Catalans. Unitat de Correcció del Servei Editorial, Critèria: Espai web de correcció de l’IEC. Institut d’Estudis Catalans.

Mestres, Josep M., Costa, Joan, Oliva, Mireia, i Fité, Ricard. (2019). Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos (5a ed., corr. i ampl.). Institut d’Estudis Catalans.

Mestres, Josep M., i Guillén, Josefina. (1992). Diccionari d’abreviacions. Enciclopèdia Catalana.

Mestres, Josep M., i Guillén, Josefina. (2001). Diccionari d’abreviacions. Abreviatures, sigles i símbols (2a ed., rev. i augm.). Enciclopèdia Catalana.

Mestres, Josep M., Vitri, Patricia Lara, i Cussó, Guida. (2011). Les unitats lèxiques no nominals en l’àmbit juridicoadministratiu en els reculls terminològics. Dins Lluc Potrony i Joan Maria Romaní, Indexació, terminologia i llenguatge jurídic (p. 183-205). Institut d’Estudis Catalans.

Pérez Saldanya, Manuel, Mestre, Rosanna, i Sanmartín, Ofèlia. (2022). Diccionari de lingüística. Acadèmia Valenciana de la Llengua; TERMCAT, Centre de Terminologia.

Rabella, Joan Anton (coord.). (2006). Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal (p. 25). Generalitat de Catalunya, Gabinet Tècnic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Real Academia Española, i Asociación de Academias de la Lengua Española. (2010). Ortografía de la lengua española. Espasa.