Perspectives sobre la qualitat de la interpretació i el paper dels intèrprets que treballen en contextos de sol·licituds d’asil a Espanya
Resum
Paraules clau
Cites
Bajčić, Martina, & Basaneže, Katja Dobrić (Eds.). (2016). Towards the professionalization of legal translators and court interpreters in the EU. Cambridge Scholars Publishing.
Bancroft, Marjory, Bendana, Lola, Bruggeman, Jean, & Feuerle, Louis. (2013). Interpreting in the gray zone: where community and legal interpreting intersect. Translation and Interpreting, 5(1), 94-113.
Barsky, Robert F. (1994). Constructing a productive other: discourse theory and the convention refugee hearing. John Benjamins.
Barsky, Robert F. (1996). The interpreter as intercultural agent in convention refugee hearings. The Translator, 2(1), 45-63. https://doi.org/10.1080/13556509.1996.10798963
Benlloch Gascó, José Carlos. (2016, October 6-7). La entrevista inicial en la Oficina de Extranjería [Conference paper]. Seminario de formación de intérpretes en contextos de asilo y refugio, Universitat Jaume I, Castellón, Spain.
Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR). (2017). Informe 2017: Las personas refugiadas en España y Europa.
Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR). (2019). Informe 2019: Las personas refugiadas en España y Europa.
Consejo General de la Abogacía Española. (2017). Protocolos de actuación letrada [unpublished manuscript].
De Oliveira Araujo, Juliana, Mattos de Souza, Fernanda, Proença, Raquel, Lisboa Bastos, Mayara, Trajman, Anete, & Faerstein, Eduardo. (2019). Prevalence of sexual violence among refugees: a systematic review. Revista de Saúde Pública, 53, 78.
De Zabala Hartwig, María. (2016). Asilo y refugio en la Unión Europea y España. Intervención del ACNUR en el sistema español [Conference paper]. Seminario de formación de intérpretes en contextos de asilo y refugio, Universitat Jaume I, Castellón, Spain.
Enríquez Raído, Vanessa, Crezee, Ineke, & Ridgeway, Quintin. (2020). Professional, ethical, and policy dimensions of public service interpreting and translation in New Zealand. Translation and Interpreting Studies, 15, 15-35.
Favieres Ruiz, Paloma. (2016). La solicitud de asilo en frontera y en CIES [Conference paper]. Seminario de formación de intérpretes en contextos de asilo y refugio, Universitat Jaume I, Castellón, Spain.
Hale, Sandra, & Napier, Jemina. (2013) Research methods in interpreting. Bloomsbury.
Lambert, Helene. (1995) Seeking asylum: comparative law and practice in selected European countries. Martinus Nijhoff.
León Pinilla, Ruth, Jordà-Matthiasen, Eivor, & Prado Gascó, Vincente. (2016). La interpretación en el contexto de los refugiados: valoración por los agentes implicados. Sendebar, 27, 25-49.
Maryns, Katrijn. (2006). The asylum speaker: Language in the Belgian asylum procedure. St Jerome Publishing.
Maryns, Katrijn. (2017). Reflections on the grey zone between language legislation and implementation in EU asylum practice. Babylonia, 1, 75-78.
Ministerio del Interior. (2020). Condiciones para el reconocimiento de la protección internacional. Gobierno de España.
National Association of Judiciary Interpreters and Translators (NAJIT). (2016). Code of ethics and professional responsibilities.
Nova Sánchez, Noelia. (2017). La interpretación en contextos de asilo y refugio. Estudio de necesidades y propuesta de mejora para Cruz Roja Valencia [Doctoral dissertation, Universitat Jaume I]. Repositori Universitat Jaume I.
Oficina de ACNUR en España, & Ilustre Colegio de Abogados de Madrid. (2011). Guía de actuación en la asistencia jurídica a solicitantes de protección internacional. UNHCR, United Nations.
Polläbauer, Sonja. (2004). Interpreting in asylum hearings: issues of role, responsibility and power. Interpreting, 6(2), 143-180. https://doi.org/10.1075/intp.6.2.03pol
Polläbauer, Sonja. (2006). “During the interview, the interpreter will provide a faithful translation”. The potentials and pitfalls of researching interpreting in immigration, asylum and police settings: methodology and research paradigms. Linguistica Antverpiensia New Series – Themes in Translation Studies, 5, 229-244. http://dx.doi.org/10.52034/lanstts.v5i.162
Polläbauer, Sonja. (2022). Interpreting in an asylum context. Interpreter training as the linchpin for improving procedural quality. In Lucía Ruiz Rosendo & Marija Todorova (Eds.), Interpreter training in conflict and post-conflict scenarios (p. 129-145). Routledge.
Robbers, Gianna, Lazdane, Gunta, & Sethi, Dinesh. (2016). Sexual violence against refugee women on the move to and within Europe. Entre Nous, 86, 26-29.
Spanish Professional Association of Court and Sworn Interpreters and Translators (APTIJ). (s. d.). Best practice guide for police and court interpreting.
Tipton, Rebecca, & Furmanek, Olgierda. (2016). Dialogue interpreting. A guide to interpreting in public services and the community. Routledge.
UNHCR. (1993). Refugee protection and sexual violence No. 73 (XLIV) – 1993 (Executive Committee 44th session, United Nations General Assembly Document No. 12A (A/48/12/Add.1)). United Nations.
UNHCR. (2009). Self-study module 3: Interpreting in a refugee context. United Nations.
UNHCR. (2010). Improving asylum procedures: comparative analysis and recommendations for law and practice. United Nations.
UNHCR. (2017). Handbook for interpreters in asylum procedures. United Nations.
UNHCR. (2022). Handbook for Interpreters in Asylum Procedures. United Nations.
Valero Garcés, Carmen. (2010). The difficult task of gathering information on PSI&T. Babel, 56(3), 199-218.
DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4068