La disciplina de la toponomàstica a Itàlia: diversitat d'aproximacions jurídiques i aspectes problemàtics a les regions amb estatut d'autonomia de l'arc alpí

Resum

A l'ordenament positiu italià, que també protegeix les minories lingüístiques d'acord amb l'article 6 de la Constitució, la reglamentació de la toponomàstica, incloent-hi la de les localitats en situació minoritària, es remet a una normativa estatal més aviat plena de llacunes, que de vegades es remunta al període feixista, o bé a normatives sectorials i estratificades en el temps, i a més està sotmesa a la intervenció de les autoritats regionals i locals. Si es compara amb aquesta situació, el panorama jurídic a les tres regions dins els límits de l'arc alpí, el territori de les quals està densament poblat per comunitats lingüístiques autòctones, és un xic complex. A la Valle d'Aosta / Vallée d'Aoste l'aplicació gairebé generalitzada del monolingüisme francès a la toponomàstica no ha provocat mai especials problemes de convivència entre les comunitats italiana i francòfona allí establertes. En canvi, al Trentino-Alto Adige / Südtirol el persistent incompliment de les disposicions estatutàries per culpa del legislatiu de la província de Bolzano testimonia la dificultat d'acomplir un procés de reforma legislativa que sovint és a l'origen de tensions socials i d'un difós descontentament especialment entre la població de llengua italiana. A Friuli-Venezia Giulia el legislatiu regional, en canvi, ha resultat ser particularment actiu pel que fa a l'assumpció d'iniciatives destinades a reforçar la promoció de les llengües eslovena i friülana en els diversos àmbits públics, malgrat suscitar dubtes de legitimitat constitucional en relació -entre d'altres- amb la facultat prevista per als ens locals d'expressar només en llengua friülana les denominacions geogràfiques, que assumirien a tots els efectes la significació de denominacions oficials.