La nova comunicació bancària a Itàlia: de la transparència administrativa a la transparència lingüística

Resum

La Banca d'Italia ha emès recentment una normativa nova en matèria de «transparència de les operacions i dels serveis bancaris i financers » i de «correcció de les relacions entre intermediaris i clients». A més d'establir un seguit d'obligacions de caràcter administratiu i organitzatiu adreçades a la banca, la nova regulació també conté -i això representa una novetat de rellevància indubtable- prescripcions de naturalesa lingüística: imposa l'ús d'un llenguatge clar i comprensible en la documentació adreçada als clients, i també dicta una sèrie de criteris per redactar els textos. Aquest article, després d'emmarcar breument i de manera general la nova reglamentació, se centra en les normes relatives al llenguatge. Després d'exposar les indicacions de la Banca d'Italia quant a la redacció, i d'inserir-les en el context d'iniciatives anàlogues tant italianes com estrangeres (totes més o menys pertanyents a l'anomenat plain language movement), aquest estudi analitza críticament l'enfocament adoptat, evidenciant-ne els límits i els punts forts, a la llum de la recerca en matèria de lingüística aplicada, d'escriptura i de planificació lingüística. Es dedica una àmplia reflexió a examinar els obstacles que previsiblement s'interposen en l'èxit de la normativa promulgada, recognoscibles en part en els límits intrínsecs dels instruments adoptats, que amenacen de frenarne l'eficàcia en el vessant jurídic o bé en el lingüístic i comunicatiu; i, en part, en raons socials i psicològiques, és a dir, en les actituds i les percepcions respecte al llenguatge que caracteritzen la -comunitat discursiva- bancària i que la fan esdevenir poc inclinada a modificar les pròpies modalitats comunicatives institucionalitzades.