La intervenció lingüística de l'Administració en l'àmbit socioeconòmic

Resum

L'experiència de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya i l'observació de les polítiques lingüístiques afins a favor de la recuperació de llengües històricament minoritzades ens permet d’extreure principis que poden guiar l’actuació de les administracions en aquest camp i augmentar la seva eficàcia per a aconseguir la recuperació de la llengua de què es tracti.

Entre la diversa tipologia de possibles actuacions de les administracions en favor de la recuperació d’una llengua, el treball present descriu les mesures de foment, les obligacions lingüístiques i la política de contractació pública.

Sembla un lloc comú que les mesures de foment, enteses com aquelles que incentiven una determinada actuació de les institucions i els administrats sense constrènyer-los a actuar forçosament de la manera promoguda, són les més acceptades pacíficament arreu.

Les mesures positives obligatòries en favor de les llengües minoritàries són, en canvi, més discutides arreu de l’Estat espanyol, i es tracta d’un tipus de mesures que en general no és aplicat en les polítiques de protecció de les llengües minoritàries. Aquestes mesures demanen, òbviament, una normativa amb rang formal de llei la infracció de la qual pot comportar sancions. Es tracta de mesures que estableixen la presència necessària de la llengua a fi de  recuperar-la en els àmbits que es considera que poden comportar un augment significatiu de l’ús de la llengua sense perjudicar cap sector de la societat ni, sobretot, vulnerar cap dret fonamental.

Potser les mesures que menys s’han tingut en compte arreu i a casa nostra fins ara, malgrat el seu caràcter en principi pacífic i el seu notable potencial de conseqüències positives en favor de les llengües minoritàries, són les mesures aplicables a la política de compres i a la contractació de les administracions en tots els àmbits.

L’article descriu els tres tipus de mesures tal com estan regulades i en alguns casos aplicades en el cas de Catalunya, i en fa una valoració de la qual es desprenen possibles propostes d’actuació.