El català a l'avantprojecte de llei de llengües d'Aragó de l'any 2001. Un llarg camí cap a la cooficialitat de la llengua catalana a l'Aragó

Resum

L’Estatut d’Aragó no reconeix el multilingüisme. El 1996 una modificació hi introdueix una vaga protecció del català i de l’aragonès, però no n’esmenta l’oficialitat. Aquesta situació canvia radicalment el 1997 amb el Dictamen de la Comissió Especial sobre Política Língüística. A partir d’aquest document s’endega l’avantprojecte de les llengües d’Aragó, consensuat el 1998, que declara l’oficialitat del català i l’aragonès. Tanmateix les rectificacions posteriors del Conseller de Cultura d’Aragó suposen un clar retrocés (el text final de l’avantprojecte s’inclou al final de l’article).

Les raons esgrimides per la possible inconstitucionalitat de la cooficialitat es basen en la manca de marc legal perquè l’Estatut no les considera oficials, però en canvi la Constitució Espanyola parla de les llengües pròpies de les Autonomies com a oficials. L’avantprojecte contempla la voluntarietat municipal de forma que cada ajuntament decideixi la llengua que ha de ser cooficial i el nom que ha de portar. Això pot dificultar la implantació de l’ensenyament en català. També es preveu la creació d’un Consell Superior de llengües d’Aragó, però per al català convindria reconèixer la màxima autoritat de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’avantprojecte dóna un llistat de municipis on el català i l’aragonès poden ser objecte de protecció, sense pensar en les zones de transició ni en els processos migratoris cap a altres localitats que també haurien de poder garantir els drets lingüístics dels parlants de català i aragonès. No s’haurien de descartar referèndums per a l’adscripció lingüística ni situacions de trilingüisme. I en totes les situacions, seria necessari fomentar la percepció del català i de l’aragonès com a patrimoni cultural i històric d’Aragó.