La llengua jurídica, reformada? Algunes observacions lingüístiques sobre el debat en curs

Resum

L’objectiu d’aquest article és contribuir a esclarir l’acalorat debat sobre el llenguatge jurídic, una controvèrsia en la qual participen tant els lingüistes com els juristes.

El punt central del debat és que hi ha una clara necessitat, compartida per alguns juristes i alguns lingüistes, de reformar el llenguatge jurídic, ja que la majoria del públic el considera obsolet i obscur. No obstant això, hi ha un altre corrent d’opinió que no comparteix aquest punt de vista i que creu que aquest llenguatge ha de romandre inalterat, ja que, en tant que llenguatge especialitzat, constitueix un mitjà que satisfà un objectiu.

Per saber, doncs, si els crítics d’aquest llenguatge tenen raó o no, l’article pren en consideració una sèrie de qüestions lingüístiques.

La primera qüestió té a veure amb el fet que, tot i que el llenguatge jurídic és un llenguatge especial emprat sobretot pels i per als juristes, el seu problema principal és que es tracta d’un llenguatge públic, que també s’adreça al conjunt dels ciutadans.

La segona qüestió és que, malgrat que el llenguatge jurídic no és tècnicament un argot, algunes de les acusacions que rep en aquest sentit són fonamentades, ja que alguns juristes el fan servir expressament com a símbol d’estatus, com un llenguatge de prestigi emprat per a protegir els privilegis socioeconòmics. L’article, per tant, analitza els principals problemes de comprensió que la terminologia jurídica planteja per al públic en general.

La tercera qüestió que aborda l’article és si les darreres novetats del llenguatge jurídic són realment satisfactòries per als juristes o si, d’alguna manera, encara contribueixen a desconcertar més els professionals. Aquest article també exemplifica els trets lingüístics que es podrien millorar per a satisfer de manera més adient les necessitats de la professió.

La quarta qüestió que es posa en relleu és que, tot i que la llei es troba indissolublement unida al llenguatge, hi ha molt poca consciència lingüística —si és que n’hi ha cap— entre els juristes. Això és degut al fet que a la universitat no hi ha assignatures que ensenyin les característiques lingüístiques típiques (a nivell semàntic, morfosintàctic i estilístic). No obstant això, s’han fet algunes passes per a la reforma del llenguatge jurídic en l’àrea concreta de les lleis (per exemple, a diversos països s’han fet manuals adreçats a simplificar el llenguatge de l’Administració pública). D’altra banda, en l’àmbit dels esborranys i la redacció de lleis, s’ha generalitzat l’aplicació de principis de semiòtica i lingüística.

L’article conclou afirmant que, tot i que serien molt útils —no només per al públic en general sinó també per als professionals— algunes millores en el llenguatge jurídic, les diferències entre les dues escoles de pensament pel que fa a la necessitat de reformar-lo són infundades, ja que no hi ha una solució unívoca per a aquesta qüestió. Cal tenir en compte diversos aspectes del llenguatge jurídic, com ara el contingut, el propòsit i qui n’és l’emissor i el receptor.