Diversitat cultural i lingüística a la Unió Europea: reflexions i propostes des de Catalunya

Resum

Aquest article pren com a punt de referencia l’estatus actual de Catalunya i de la llengua catalana dins de la UE per tal de formular una serie de propostes destinades a la promocio de la diversistat cultural i linguistica dins de la UE, plantejades d’acord amb els principis i valors defensats en els documents comunitaris.

Hores d’ara, Catalunya gaudeix de l’estatus de regió dins de la UE i, fins avui, no és circumscripció electoral europea. Això vol dir que els catalans accedeixen a la UE mitjançant els representants de l’Estat Espanyol i que Catalunya no té accés directe als organs de decisió comunitaris.

Dins de la UE, el català té l’estatus de ‘llengua regional’, tot i ésser coneguda per 11 milions d’europeus en territoris de tres estats membres (Espanya, França i Itàlia), com també al Principat d’Andorra on es llengua oficial. Després de la propera ampliació l’any 2004, la UE acollirà deu països nous i el català serà la desena llengua més parlada a la UE. Tanmateix, es improvable que gaudeixi l’estatus de llengua oficial a la UE, tot i tenir aquesta consideració d’oficialitat en tres regions europees amb poder legislatiu.

Guibernau palesa el fet que la relació de Catalunya, aixì com la d’altres regions europees amb poder legislatiu, amb la UE planteja problemes de reconeixement. Il.lustra aquest punt que els ciutadans de les 75 regions europees amb poder legislatiu dins del territori de la Unió Europea, moltes de les quals gaudeixen d’una cultura i llengua específiques, i que agrupen el 56.3 per cent de la seva població, demanin a la UE que reconegui la importància legislativa i administrativa de les autoritats regionals i la seva contribució al servei de la democràcia, no tan sols en termes del principi de subsidiarietat, sinó també per l’impacte que tenen sobre el funcionament de la UE.

L’article estudia la creixent complexitat de la diversitat lingüística i cultural europea accentuada per l’ampliació i l’increment del nombre d’immigrants.

Recoltzant-se en el principis i valors de la UE, Guibernau planteja un seguit de propostes en tres àmbits d’actuació: (1) la protecció de la diversitat cultural de la UE; (2) la protecció i el desenvolupament de les llengües actualment definides com a ‘regionals o minoritàries’, tot reivindicant la oficialitat del català a la UE; i, l’adopció de mesures per acollir i tractar els nous reptes derivats d’un influx creixent d’immigrants a la UE.