L'ús de la llengua catalana a Cuba durant el segle XIX

Resum

Malgrat que la migració catalana a Cuba va ser força minoritària i tardana en relació amb la d'altres parts d'Espanya, la seva presència en la vida econòmica, política i cultural de l'illa durant el segle xix va exercir una considerable influència.

Els catalans que van emigrar a Cuba es van concentrar als nuclis urbans, sobretot a les ciutats de l'Havana, Santiago de Cuba i Matanzas. La colònia catalana es va destacar ràpidament en àmbits com el comerç, la indústria i la cultura. Al darrer terç del segle xix ja hi havia uns 8.000 catalans, agrupats majoritàriament en quatre associacions que mantindrien i difondrien la cultura i la llengua catalanes a Cuba: la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya, la Societat Humorística Provincial de  Catalunya —coneguda popularment amb el nom de la seva coral, la Colla de Sant Muç—, el Centre Català —que el 1887 va absorbir la Colla de Sant Muç— i la Comissió de l'Ermita de Montserrat. Aquesta darrera organitzava aplecs multitudinaris en honor de la Moreneta que van gaudir d'una àmplia popularitat a l'Havana.

L'afany cultural dels catalans i la seva sòlida posició econòmica van fer possible que la llengua catalana no solament es mantingués en  l'àmbit familiar, sinó que fos objecte de representacions teatrals, certàmens literaris, conferències, concerts de corals, etc. Fins i tot alguns comerciants atenien al públic en català i etiquetaven els seus productes tant en castellà com en català. A més, la colònia catalana de Cuba va ser la primera d'Amèrica que va publicar revistes en català, malgrat la trajectòria irregular i efímera d'aquestes publicacions. Entre aquestes revistes —que devien ser unes sis—, avui s'han conservat exemplars de Lo fill de'l pardal i L'Almogavar. La importància de la presència catalana a Cuba confirma la necessitat de continuar aprofundint en el seu estudi.