Anàlisi d'una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, que declara judicialment inadmissible el gallec escrit amb la seva pròpia ortografia històrica i internacional

Resum

L'autor planteja la qüestió de la diversitat de normes ortogràfiques del gallec i la seva utilització. El Decret de normativització de la llengua gallega, de 1982, estableix unes normes d'ús obligatori en l'àmbit de l'ensenyament del gallec, però no les considera normes «oficials». L'autor posa de manifest aquesta inexistència d'una ortografia oficial del gallec. Per tant, resulta discriminatori que el Tribunal Superior de Justícia de Galícia hagi considerat  inadmissible un recurs que se li havia adreçat escrit amb ortografia lusista, diferent de la que promou la Junta de Galícia, que l'autor qualifica de gallec «col·loquial-colonial», formalitzat ortogràficament amb criteris fonetistes i populistes. Aquesta decisió del Tribunal deixaria indefensos davant la llei els ciutadans que discrepen de la pretesa ortografia «oficial», ja que es tracta d'una qüestió controvertida que encara no ha estat resolta a Galí eia. No s'ha de confondre llengua oficial amb ortografia oficial. D'altra banda, en altres ocasions, el mateix Tribunal o altres òrgans oficials han fet servir o han admès sense cap problema el gallec escrit amb les normes ortogràfiques lusistes, per la qual cosa la decisió del Tribunal Superior de Galícia no és gaire coherent amb la jurisprudència anterior. L'autor, finalment, considera que l'estatus jurídic i polític real del gallec és de llengua «subcooficial», ja que es troba en una situació d'inferioritat respecte al castellà. Per tal que es pogués parlar d'oficialitat del gallec, caldria que aquesta llengua fos plena o indivisible (oficial en tots els àmbits sense exclusió) i autònoma respecte a l'altra llengua cooficial. En la situació actual, d'altra banda, es discriminen obertament i fins i tot es persegueixen les manifestacions en gallec escrit amb ortografia lusista.