Anàlisi normativa del llenguatge administratiu

Resum

Aquest treball tracta els principals problemes que s’observen en la pèrdua d'eficàcia comunicativa dels textos administratius, que venen precisament d'acumular en excès trets diferenciadors de la seva identitat lingüística. La qualitat discursiva s'aconsegueix, sobretot, per la claredat, i també per la precisió, objectivitat i estructuració ordenada, amb esquemes discursius sistematitzats i coherents. Cal que els missatges s'apropin a la llengua general, fent-la compatible amb el recurs a determinades ordenacions estructurals i a certes precisions específiques. Les limitacions més grans dels textos administratius deriven del seu caràcter institucional, que els obliga a incloure una sèrie d'elements de contingut que fan el missatge més inaccessible.  Els dos problemes expressius principals d'aquests textos són l'excès de tecnicitat i la desatenció als criteris normatius de l'idioma. Cal afegir-hi el manteniment de tradicions discursives obsoletes.

El lèxic i la fraseologia, immutables a través de les èpoques, l'extremada longitud oracional, amb profusió d'incisos i aclariments, i els termes superflus afegits als textos han distingit per tradició el llenguatge administratiu.

La redundància, les construccions fraseològiques estereotipades,  l'ús de formes verbals no personals i la transgressió d'algunes normes de puntuació són alguns dels fenòmens que marquen distàncies entre el llenguatge administratiu i la llengua comuna.

L'estudi es tanca amb el repàs a l'atenció normativa que s'ha prestat al llenguatge administratiu en diferents contextos.