La política lingüística del PP al País Valencià: anàlisi de la legislació de 1995 a 2003

Resum

El maig de 1995 el Partit Popular (pp) guanyava les eleccions autonòmiques al País Valencià i des d’aquell moment i fins ara és el partit que hi governa. Doncs bé, una de les principals línies d’acció dels diferents governs que s’hi ha anat succeint, ha estat la de l’atac continu a la llengua pròpia del País Valencià, açò és, la llengua catalana. Aquestes accions s’han manifestat bàsicament en dos fronts: d’un banda, amb l’intent de fixar el valencià com a llengua diferent i diferenciada del català en l’àmbit legal; i de l’altra, agitant i mantenint permanentment viu el conflicte lingüístic al si de la societat valenciana, tant a través d’accions, com d’omissions, i tant en l’àmbit polític, com en el social, el cultural o l’acadèmic. El repàs d’aquestes accions, especialment centrades en la legislació, és el que ens hem proposat de fer en aquest article. Per a això, hem seguit, bàsicament, l’ordre cronològic dels esdeveniments, d’on és fàcil de deduir que cap dels fets no és casual sinó més aviat fruit de la definició d’un objectius polítics clarament fixats.

És així que podríem resumir la política lingüística del pp en quatre grans blocs. En un primer bloc, situaríem l’atac permanent i furibund al nom de la llengua, tant des de l’àmbit legal com del social. Així, el Govern valencià ha censurat i prohibit sense cap contemplació l’ús o referència a català o llengua catalana en tot tipus de normes legals, llibres escolars, certificats i titulacions, etc. Especialment greu han estat les actuacions en contra de la titulació universitària de Filologia Catalana.

Una altre dels punts clau ha estat la revitalització del secessionisme lingüístic. El Govern del pp ha dedicat grans esforços a intentar fixar legalment la separació entre valencià i català. A això anava encaminada la primera de les accions que va emprendre tot just arribar a la Generalitat Valenciana: derogar l’apartat de l’Ordre que homologava els certificats administratius valencians amb els expedits per la Generalitat de Catalunya i els del Govern Balear.

En aquesta mateixa direcció cal entendre la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl), òrgan encarregat, segons la llei que la crea, de definir l’idioma valencià i de determinar-ne la normativa. L’òrgan, com no podia ser d’una altra manera, ha estat nomenat, controlat i dirigit des del poder polític. I tant és així, que un gran nombre d’acadèmics són o han estat membres en actiu del pp i del psoe, els dos partits polítics que van pactar l’esmentada Acadèmia.

Finalment, i alhora fruit i conseqüència de tot el que hem comentat, ha estat el conflicte permanent amb el món acadèmic i de l’ensenyament, especialment centrat en l’àmbit normatiu i en el del material curricular i bibliogràfic.

Tot plegat doncs, una política de constant conflicte en tot allò referent a la llengua per tal de desencoratjar-ne o impedir-ne l’ús i alhora intentar fer del valencià una llengua diferent i diferenciada del català quan l’ús no es pot desencoratjar o impedir.