L'evolució de la legislació lingüística a la República Italiana: anàlisi del cas friülès

Resum

L’article ofereix una anàlisi de les recents disposicions legislatives adoptades a Itàlia en relació amb la llengua friülesa. Després d’una breu introducció sobre els diversos esdeveniments vinculats amb la tutela de les minories lingüístiques en aquest país, l’autor se centra en la Llei regional 15/1996, adoptada per la regió autònoma Friül-Venècia Júlia per fer front a la inèrcia de l’òrgan legislatiu estatal en el reconeixement del friülès, des de sempre reconegut com a «llengua» per part dels lingüistes, així com per part d’un gran nombre d’institucions locals (entre les quals figura l’Església). Finalment, es pren en consideració la Llei 482/1999, amb la qual fins i tot l’Estat —en aplicació de l’article 6 de la Constitució del 1948— ha reconegut oficialment la llengua friülesa. Aquesta normativa ha comportat un avenç més en l’estatus jurídic del friülès, i s’ha intervingut en importants sectors de competència estatal, com ara l’escola, els mitjans de comunicació públics i l’Administració de l’Estat.