El vocabulari de la protecció jurídica del "cercles de pau" a Catalunya i França (segles X-XIII)

Resum

El moviment de la Pau de Déu (Pax Dei) va néixer a l'Alvèrnia (Le Puy, vers el 975) i a Aquitània (Charroux, 989), a l'època de la transformació anomenada feudal pels volts de l'any 1000. Els concilis de Pau esdevinguts des de la segona meitat del segle X van escampar-se arreu d'Europa occidental i van establir- hi un marc jurídic per a la protecció dels llocs sagrats. Fins i tot si l'interès principal de la Pau de Déu, seguint les passes de la tradició carolíngia, era la protecció dels «pobres» (pauperes) i dels clergues alhora que de llurs béns, els llocs sagrats rebien una menció especial en els cànons promulgats als concilis i a les assemblees de Pau. De fet, a partir de la darreria del segle X, són la Pau i, més tard, la Treva de Déu (Treuga Dei) les que juguen un paper crucial en la protecció dels llocs i les persones a Catalunya i a França. Els diversos conceptes de «cercles de pau», i de «llocs sagrats», creats als segles X-XIII per limitar i emmarcar les guerres privades, són l'objecte d'aquest estudi, els quals ens duen de retruc al llenguatge jurídic i al dret medieval. Així, podrem demostrar que llenguatge jurídic i dret formen un tot. En el nostre estudi, cal tenir en compte dues fonts jurídiques en particular: d'una banda, les actes dels concilis de Pau i, de l'altra, les compilacions del dret consuetudinari, per tal com dret canònic i dret laic s'interpenetren mútuament durant l'època en qüestió. Per donar compte dels «cercles de pau», en els textos apareixen una munió d'expressions. La lectura de les diferències en el vocabulari a l'Occident del segle XI ens permetrà d'estudiar la funció de mots l'ús sinonímic dels quals crea, a vegades, problemes d'interpretació. L'expressió sacraria és versemblantment propera a Catalunya, on fa funció de designació específica i regional dels espais protegits al voltant de les esglésies; això és, les «trenta passes» apareixen gairebé en la totalitat del repertori de fonts. El seu ús s'inscriu dins la tradició dels concilis de la península Ibèrica, el de Toledo en particular. D'altra banda, els conceptes que s'acaben implantant a França són els de cellaria, atrium i ecclesia. Després del concili de Toledo del 681, les «trenta passes» expressen, en essència, la noció de zona protegida, de la mateixa manera "tot i que més rarament" que en els documents privats. En aquest cas, la sacraria és força més familiar; és un terme jurídic més «popular» perquè, comparat amb les «trenta passes», hi predomina des d'un punt de vista toponímic i es troba tant en usos privats com escrits. Aquesta institució, que ha passat a denominar un bon nombre de llocs, va crear una certa consciència en la societat, que, des de llavors i en el futur, havia de respectar la immunitat d'aquests «cercles de pau». Alhora, les guerres privades foren emmarcades i limitades tant pel que fa a la durada com a la dimensió. En un sentit contrari, les «trenta passes» apareixen en els textos dels concilis i per això les trobem dins la tradició jurídica de l'Església, és a dir, com a cultisme. Acaben formant part dels Usatges de Barcelona, on, com a concepte important del moviment pacifista, indica exactament la zona protegida damunt la qual la Treva de Déu es desplegava.