Polítiques lingüístiques actuals a les terres de l'euskara

Resum

La Comunitat Autònoma de País Basc (CAPV) i la Comunitat Foral de Navarra (CFN) disposen de sengles lleis de normalització lingüística de l’euskara des del 1982 i el 1986, respectivament. El transcurs de més de dues dècades des de l’aprovació de les lleis esmentades constitueix un moment adequat per examinar i comparar les polítiques lingüístiques que s’han dut a terme fins a la data. En aquest treball s’ofereix una síntesi dels aspectes més destacats dels últims deu anys d’intervenció pública sobre la llengua basca a l’Estat espanyol. L’estudi dels casos del País Basc i de Navarra mostra com una mateixa llengua pot ser objecte de regulacions i de polítiques lingüístiques molt diferents al si d’un mateix Estat, en territoris limítrofs, i sota l’imperi de la mateixa declaració constitucional de cooficialitat. Mentre que al País Basc es va superant el conflicte lingüístic i la situació de diglòssia inicial per entrar en una fase de coexistència lingüística, a Navarra en els vuit anys precedents s’ha retrocedit a etapes anteriors, més pròximes al conflicte lingüístic que al marc constitucional de pluralisme lingüístic. L’estudi d’aquests casos suggereix la tesi següent: la institucionalització d’una llengua minoritària associada als processos de descentralització política té un efecte limitat sobre l’estatus real de la llengua minoritària si les elits que detenen el poder territorial no comparteixen amb els parlants de la llengua minoritària la mateixa noció sobre el valor intrínsec d’aquesta llengua. La tesi també podria ser verificada i, si és el cas, matisada amb l’estudi d’altres casos a Espanya, per exemple les polítiques lingüístiques de les comunitats autònomes que tenen el català/valencià com a llengua cooficial.