Les ideologies lingüístiques: una visió general d'un camp des de l'antropologia lingüística

Resum

En respondre al repte de la gestió de la diversitat lingüística a l’Estat espanyol, s’ha argumentat que la lluita ideològica per la legitimació de determinades visions del món lingüístic ha de ser explicada per poder-hi intervenir. Des del camp d’estudi de les ideologies lingüístiques, l’antropologia lingüística examina la qüestió de com es legitima una llengua als ulls i a les orelles dels membres d’una comunitat. Al món occidental modern trobem dues ideologies lingüístiques que, amb freqüència, sostenen l’autoritat lingüística en aquest sentit. Les podem anomenar les ideologies de l’autenticitat i de l’anonimat. Cada una d’aquestes naturalitza un tipus de relació entre una determinada varietat lingüística i un determinat estat de la societat. La distinció pot resultar útil per analitzar, d’una banda, els intents de definició de l’espanyol com a llengua “postnacional”, i, de l’altra, la situació de la llengua catalana avui. Aquest article esbossa les dues ideologies en contrast i les il·lustra breument amb uns exemples d’Europa i dels Estats Units. Seguidament, aplica aquest marc teòric a la situació actual de l’espanyol i del català a Espanya i Catalunya. Com a conclusió, considera les possibilitats de noves formacions ideològiques en el camp sociolingüístic.