L’Instrument de Contractació Internacional: règim i problemàtica de l’harmonització europea davant del proteccionisme en els contractes públics
Resum
Paraules clau
Cites
Anderson, Robert D. (2012). The Conclusion of the Renegotiation of the WTO Agreement on Government Procurement: What it Means for the Agreement and for the World Economy. Public Procurement Law Review, 3, 83-94.
Berglind, Niklas, Hjerpe, Martin, Sjödin, Erik, y Staun, Jacob. (2018). Building across borders: The state of internationalisation in European public construction tenders. McKinsey & Company.
Carboni, Chiara, Iossa, Elisabetta, y Mattera, Gianpiero. (2017). Barriers to public procurement: A review and recent patterns in the EU. IEFE Working Paper Series, 92, 1-37.
Esteban Ríos, Javier. (2022a, 6 de octubre). El desplazamiento de la normativa contractual nacional por parte del Instrumento de Contratación Internacional de la Unión. Observatorio de Contratación Pública.
Esteban Ríos, Javier. (2022b). Contratos públicos y límites para los licitadores, bienes y servicios de países terceros: Evitar la “competencia desleal” para reforzar el mercado interior. Revista Española de Derecho Administrativo, 217, 175-216.
Freudlsperger, Christian. (2021). Failing forward in the Common Commercial Policy? Deep trade and the perennial question of EU competence. Journal of European Public Policy, 28(10), 1650-1668.
Gallego Córcoles, Isabel. (2017). La integración de cláusulas sociales, ambientales y de innovación en la contratación pública. Documentación Administrativa: Nueva Época, 4, 92-113.
García-Álvarez García, Gerardo. (2014). La Unión Europea como “Estado regulador” y las Administraciones independientes. Revista de Administración Pública, 194, 79-111.
Gimeno Feliu, José María. (2006). La nueva contratación pública europea y su incidencia en la legislación española. Civitas.
Gimeno Feliu, José María. (2019). La Ley de Contratos del Sector Público 9/2017. Sus principales novedades, los problemas interpretativos y las posibles soluciones. Aranzadi.
Gimeno Feliu, José María. (2020). La visión estratégica en la contratación pública en la Ley de Contratos del Sector Público: hacia una contratación socialmente responsable y de calidad. Economía industrial, 415, 89-97.
Hinojosa Martínez, Luis M. (2006). El reparto de competencias entre la Unión Europea y sus Estados Miembros. Tirant lo Blanch.
Kutlina-Dimitrova, Zornitsa. (2018). Government procurement: Data, trends and protectionist tendencies. DG TRADE Chief Economist Notes, 3, 1-27.
Mangas Martín, Araceli. (2020). Las competencias de la Unión Europea. En Araceli Mangas Martín y Diego J. Liñán Nogueras, Instituciones y derecho de la Unión Europea (pp. 72-89). Tecnos.
Martín y Pérez de Nanclares, José. (1997). El sistema de competencias de la Comunidad Europea. McGraw-Hill.
Martín y Pérez de Nanclares, José. (2002). La delimitación de competencias entre la Unión Europea y los Estados miembros: sobre el difícil equilibrio entre la flexibilidad, la eficacia y la transparencia. Revista de Derecho Comunitario Europeo, 12, 343-391.
Martínez López, David. (2007). El reparto competencial en la Unión Europea. Documentos de trabajo: Derecho, Asociación Universitaria de Estudios Comunitarios, 701, 1-75.
Medina Arnáiz, Teresa. (2019). El destino de las cláusulas sociales en la contratación pública. En José María Gimeno Feliu (dir.) y María del Carmen de Guerrero Manso (coord.), Observatorio de los contratos
públicos 2018 (p. 253-279). Aranzadi.
Messerlin, Patrick A. (2015). How Open Are Public Procurement Markets? Robert Schuman Centre for Advanced Studies Research Paper, 89, 1-28.
Miranzo Díaz, Javier. (2020). The tension between global public procurement law and nationalist/populist tendencies: proposals for reform. Revista de Investigações Constitucionais, 7(2), 355-400.
Pelkmans, Jacques, y Simoncini, Marta. (2014). Mellowing Meroni: How ESMA can help build the single market. CEPS Commentaries, 1-6.
Pelletier, Philippe. (2014). La révision de 2012 de l’Accord de l’OMC sur les marchés publics: son contexte et les dimensions de son champ d’application. Canadian Yearbook of International Law, 51, 99-164.
Rodríguez-Arana Muñoz, Jaime. (2021). Profesionalización en la contratación pública. Anuario da Facultade de Dereito da Universidade da Coruña, 25, 243-264.
Sanmartín Mora, María Asunción. (2012). La profesionalización de la contratación pública en el ámbito de la Unión Europea. En Miguel Ángel Bernal Blay (coord.) y José María Gimeno Feliu (dir.), Observatorio de contratos públicos 2011 (pp. 407-429). Aranzadi.
Simoncini, Marta. (2015). Legal Boundaries of European Supervisory Authorities in the Financial Markets: Tensions in the Development of True Regulatory Agencies. Yearbook of European Law, 34, 319-350.
DOI: http://dx.doi.org/10.58992/rcdp.i66.2023.3898