Neologisme i consens: creació de significat, adjectivació i ambigüitat en la terminologia juridicopolítica en les discussions parlamentàries de la Constitució espanyola del 1978

Resum

Les circumstàncies històriques en què va haver-se d’elaborar la Constitució espanyola del 1978, amb un consens obligat per la situació política del país, varen mediatitzar enormement el discurs en les discussions constitucionals. Les paraules, carregades de significat emocional i social, van veure’s obligades a ampliar-se i a contraure’s, i fins i tot a contradir-se a través de la introducció de neologismes semàntics constants i de l’aplicació d’adjectius a diversos termes amb la finalitat de fer-los encaixar en la ideologia dels grups polítics que n’havien de fer la redacció del text definitiu. Tot això va provocar una ambigüitat cercada, exigida, amb la finalitat que tots els grups polítics hi trobessin una interpretació, d’acord amb les seves idees. En l’article podrem comprovar el desenvolupament de les estratègies lingüístiques i del resultat, en alguns termes, que forma part de la Constitució actual.