La situació del maltès en la legislació lingüística de Malta i les conseqüències per al seu ús

Resum

El maltès, exposat tradicionalment a més d’una llengua al llarg de la història de les illes malteses —exposició que va culminar amb la posició dominant primer de l’italià i després de l’anglès—, va esdevenir la llengua nacional dels maltesos amb la cooficialitat compartida amb l’anglès en la Constitució de l’any 1964 (apartats 1-7). Després de l’accés del país a la Unió Europea el 2003, el maltès va esdevenir llengua oficial de la Unió. El Consell Nacional per a la Llengua Maltesa també es va crear aleshores (apartats 8-9).

Per considerar la situació lingüística de iure i de facto, en aquest article s’exploren diversos dominis. En l’esfera legislativa (apartat 12) s’explica que la legislació s’ha de promulgar tant en maltès com en anglès i que el text en maltès és vinculant en cas de conflicte entre ambdues versions, però en realitat hi ha llacunes que permeten que la legislació secundària s’aprovi només en anglès. En termes molt generals, el maltès és una llengua molt parlada, mentre que es tendeix a utilitzar més l’anglès en els textos escrits, com es produeix en la pràctica diària de les institucions governamentals (apartat 11). En el sector de l’educació (apartat 14), el maltès i l’anglès reben el mateix nivell d’importància, però, segons el tipus d’escola, l’anglès rep un tracte més o menys preferent. D’altra banda, l’ús del maltès és molt més prevalent en l’esfera religiosa i els mitjans de comunicació (apartats 13, 15), tot i que en els mitjans audiovisuals també es produeix un canvi de codi amb l’anglès. Altres sectors que s’han tingut en compte són la identitat (apartat 10), la ciutadania (apartat 16), l’emigració (apartat 17), i la cultura, la literatura i les arts (apartat 18).