Toponímia i pluralisme lingüístic a l’Espanya autonòmica
Resum
La toponímia és un sector sensible, potser més que d’altres, donada la percepció visual i immediata que ofereix de la predisposició d’un determinat ordenament respecte a les identitats culturals presents al territori. Aquesta contribució examina la regulació de la toponímia en l’ordenament espanyol, tenint en compte tant la macrotoponímia com la microtoponímia; també presta una atenció especial a la regulació de l’ús de les llengües en l’hodonímia i en la senyalització viària. Un objectiu principal del treball és presentar en una perspectiva comparada l’evolució i els problemes de l’enfocament espanyol sobre la formació del “paisatge lingüístic”, enfocament íntimament relacionat amb el desenvolupament de la normativa, sobretot autonòmica, adoptada per promoure els drets lingüístics i el pluralisme cultural a Espanya.
Paraules clau
toponímia; idiomes d’Espanya; patrimoni cultural
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i72.2019.3359