Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
Política i planificació lingüístiques durant la Segona República (1931-1939). Els cursos presencials no universitaris de català organitzats i promoguts per la Generalitat de Catalunya
Resum
Aquest article analitza un conjunt de mesures de política i planificació lingüístiques que el Govern de la Generalitat de Catalunya de l’època republicana (1931-1939) va prendre per implantar l’ensenyament presencial de la llengua catalana per a adults. Aquestes decisions s’enquadren en la fase d’extensió del coneixement i de l’ús (o vehiculació) del procés d’estandardització (Haugen, 1983). Per mitjà d’unes estructures administratives pròpies i amb les partides pressupostàries corresponents, el Govern va programar cursos no universitaris per a mestres, públic en general i funcionaris. Els primers volien formar un cos docent que pogués ensenyar català i en català; el segon tipus tenia caràcter popular, s’articulava en tres nivells (elemental, mitjà i per a castellanoparlants) i s’adreçava sobretot a les persones que el necessitaven per a la feina. La formació per a funcionaris pretenia instruir-los en el llenguatge corresponent, que justament s’estava actualitzant aleshores, una acció que s’ajusta a la fase d’elaboració funcional. La política de l’executiu també va incloure subvencions a entitats privades perquè organitzessin cursos de llengua catalana amb l’objectiu d’ampliar-ne l’oferta.
Paraules clau
Cites
Bastardas, Albert. (2004). Sociolingüística versus política y planificación lingüísticas: distinciones entre los campos y nociones integradoras. Revista de Llengua i Dret, 41, 175-194.
Benet, Josep. (1995). L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Carbonell i Sebarroja, Jaume. (1977). L’Escola Normal de la Generalitat (1931-1939). Barcelona: Edicions 62.
Consell de Cultura. (1931-1938). Butlletí dels Mestres. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Duarte i Montserrat, Carles. (1980). El català llengua de l’administració. Barcelona: Indesinenter.
Duarte, Carles, Alsina, Àlex, i Sibina, Segimon. (1991). Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Fabra, Pompeu (2006). Obres completes. Vol. 2. Direcció de Jordi Mir i Joan Solà. Barcelona, València, Palma: Enciclopèdia Catalana; Edicions 62; Edicions 3i4; Editorial Moll.
Ferrando, Antoni, i Nicolás, Miquel. (2005). Història de la Llengua Catalana. Barcelona: Pòrtic.
Figueras Capdevila, Narcís, i Puigdemont Casamajó, Joaquim. (2010). Ignasi Enric Jordà i Caballé (1886-1977) i les activitats de promoció de la llengua catalana els anys 20 i 30. El curset de Santa Coloma de Farners (1931). Quaderns de la Selva, 22, 99-144.
Galí, Alexandre. (1979). Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya. Llibre I. Barcelona: Fundació A. G.
Generalitat de Catalunya [= GC]. (1932). L’obra de cultura. Barcelona: Tipografia Occitània.
Ginebra, Jordi. (2017). Rememorant un repte històric: antecedents en el procés de reconeixement i protecció de la llengua catalana. Dins Anna M. Pla Boix (coord.), Reptes del dret lingüístic català. Reflexions per a un debat crític (p. 123-159). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis de l’Autogovern.
Haugen, Einar. (1983): The Implementation of Corpus Planning: Theory and Practice. Dins Juan Cobarrubias, i Joshua A. Fishmann (ed.), Progress in Language Planning. International Perspectives (p. 269-289). Berlín, Nova York, Amsterdam: Mouton.
Jané, Albert, i Mir, Jordi. (2013). Cronologia general de la vida i l’obra de Pompeu Fabra. Dins Pompeu Fabra, Obres completes. Direcció de Jordi Mir i Joan Solà. Vol. 9 (p. 781-836). Barcelona, València, Palma: Raval Edicions, Proa; Edicions 62; Edicions 3i4; Editorial Moll.
Jordana, Cèsar August. (1933). L’ensenyament del català. L’Opinió, 643, 1.
Jordana i Carreres, Georgina. (2018). La divulgació de la codificació fabriana de la llengua catalana. El cas de Cèsar August Jordana (tesi doctoral, UAB, Departament de Filologia Catalana).
Lamuela, Xavier. (1994). Estandardització i establiment de llengües. Barcelona: Edicions 62.
Lloret, Maria-Rosa, i Ramos, Joan Rafael (2006). Pompeu Fabra i la seva dedicació docent. Dins Pompeu Fabra, Obres completes. Vol. 2 (p. 15-32). Barcelona, València, Palma: Enciclopèdia Catalana; Edicions 62; Edicions 3i4; Editorial Moll.
Marcet, Pere. (1987). Història de la llengua catalana. Vol. II. Barcelona: Teide.
Marquès i Sureda, Salomó (1986). L’ensenyament a la Catalunya republicana. Quaderns de Vilaniu, 10, 47-60.
Mestres, Josep Maria. (2012). Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007). Barcelona: IEC.
Mir, Jordi. (2006). El Cens de Professors de Català. Llengua Nacional, 54, 29-32.
Monés i Pujol-Busquets, Jordi. (1984). La llengua a l’escola (1714-1939). Barcelona: Barcanova.
Nadal, Josep M. (1992). Llengua escrita, llengua nacional. Barcelona: Quaderns Crema.
Portell, Raimon, i Marquès, Salomó. (2016). Els mestres de la República. Barcelona: Ara Llibres.
Roig Rosich, Josep M. (1992). La dictadura de Primo de Rivera a Catalunya. Un assaig de repressió cultural. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Rossell, Mercè (ed.). (1977). La Generalitat de Catalunya. II. La política cultural. Barcelona: Undarius.
Villalon, Josep. (2001). Memòries. Periodista, deixeble de Pompeu Fabra i exiliat a Tolosa de Llenguadoc. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3496
