Envia per correu aquest article 
Amaga
Mostra-ho tot
Exploració lexicomètrica del discurs sobre la COVID-19. Anàlisi de quatre contextos institucionals estatals i supranacionals
Resum
L’11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) classifica l’epidèmia de la SARS-CoV-2 com a pandèmia. En poques setmanes, el virus infecta milers de persones, paralitza l’economia mundial i els estats adopten mesures d’urgència per tal de contenir-lo i evitar la saturació dels sistemes sanitaris nacionals. Aquesta recerca explora lexicomètricament un corpus integrat per quatre subcorpus comparables (en anglès, francès i castellà) que inclouen discursos del període de l’1 de gener de 2020 al 30 de setembre de 2021 sobre la gestió de la COVID-19 pronunciats en els contextos institucionals següents: l’OMS, la Comissió Europea (CE), el Govern d’Espanya (ES) i la República francesa (FR). L’estudi parteix d’un marc teòric i metodològic basat en la lingüística de corpus, la lexicometria i l’anàlisi del discurs. S’adopta com a punt de partida el vocabulari utilitzat en els discursos de l’OMS per analitzar-ne qualitativament les paraules més emprades i comparar-ne els usos amb la resta de subcorpus. Es caracteritzen els usos del vocabulari amb relació a la diversitat de mesures d’emergència adoptades, el lèxic bel·licista i, en darrer lloc, el vocabulari amb relació a valors, qualitats i capacitats.
Paraules clau
Cites
Abbas, Ali Haif. (2022). Politicizing COVID-19 vaccines in the press: A critical discourse analysis. International Journal for the Semiotics of Law, Revue Internationale de Sémiotique Juridique, 35(3). https://doi.org/10.1007/s11196-021-09857-3
Agar, Michael. (1985). Institutional discourse. Text, 5, 147-168.
Al-Ghamdi, Naimah Ahmad, i Albawardi, Areej Hammad. (2020). Multivocality of Saudi COVID-19 discourse in social media posts: A socio-semiotic multimodal perspective. GEMA Online® Journal of Language Studies, 20(4), 228-250. https://doi.org/10.17576/gema-2020-2004-13
Augustyn, Rafał, i Prażmo, Ewelina Maria. (2020). The spread of Chinese virus in the internet discourse: A cognitive semantic analysis. GEMA Online® Journal of Language Studies, 20(4), 209-227. https://doi.org/10.17576/gema-2020-2004-12
Bisiada, Mario. (7 d’abril de 2020). Les metàfores de guerra durant la Covid-19: Un recurs enverinat. Pensem.
Dada, Sara, Ashworth, Henry Charles, Bewa, Marlene Joannie, i Dhatt, Roopa. (2021). Words matter: Political and gender analysis of speeches made by heads of government during the COVID-19 pandemic. BMJ Global Health, 6(1), e003910. https://doi.org/10.1136/bmjgh-2020-003910
De Rosa, Annamaria Silvana, i Mannarini, Terri. (2021). Covid-19 as an “invisible other” and socio-spatial distancing within a one-metre individual bubble. Urban Design International, 26(4), 370-390. https://doi.org/10.1057/s41289-021-00151-z
Dezhkameh, Ali, Layegh, Nasim, i Hadidi, Yaser. (2021). A critical discourse analysis of Covid-19 in Iranian and American newspapers. GEMA Online® Journal of Language Studies, 21(3), 231-244. https://doi.org/10.17576/gema-2021-2103-13
Enciclopèdia catalana. (2022). Organització Mundial de la Salut. Dins Gran enciclopèdia catalana.
Hamilton, Heidi Ehrenberger. (2003). Institutional Linguistics. William J. Frawley (ed.), International Encyclopedia of Linguistics (2 ed.). Oxford University Press.
Harari, Yuval Noah. (20 de març de 2020). The world after coronavirus. Financial Times.
Harari, Yuval Noah. (26 de febrer de 2021). Lessons from a year of Covid. Financial Times.
Hesselbach, Robert. (2021). «“Nous sommes en guerre sanitaire contre le COVID-19” – A corpus-based approach of official French, Italian, and Spanish social media discourse in the light of the coronavirus crisis»—Research data [Data set]. Zenodo. https://doi.org/10.5281/ZENODO.4553894
Janer Torrens, Joan David. (2015). Comissió. Universitat Oberta de Catalunya.
Koester, Almut. (2010). Workplace discourse (Continuum discourse series). Continuum International Publishing Group Ltd.
Mayr, Andrea. (2008). Language and power. An introduction to institutional discourse. Continuum.
MIRCo. (2020). Pandemic discourses and the prefiguration of the future. Language, Culture and Society, 2(2), 227-241. https://doi.org/10.1075/lcs.00027.mir
Mohammed, Shan, Peter, Elizabeth, Killackey, Tieghan, i Maciver, Jane. (2021). The “nurse as hero” discourse in the COVID-19 pandemic: A poststructural discourse analysis. International Journal of Nursing Studies, 117, 103887. https://doi.org/10.1016/j.ijnurstu.2021.103887
Morales Moreno, Albert. (21 de maig de 2020). La lluita (discursiva i legislativa) contra la COVID-19 (I). Blog de la Revista de Llengua i Dret.
Morozov, Evgeny. (2013). To save everything, click here: The folly of technological solutionism. PublicAffairs.
Musolff, Andreas, Breeze, Ruth, Kondo, Kayo, & Vilar-Lluch, Sara. (ed.). (2022). Pandemic and crisis discourse: Communicating COVID-19 and public health strategy. Bloomsbury Academic.
Paltridge, Brian. (2012). Discourse analysis: an introduction. Bloomsbury Academic.
Pérez Saldanya, Manuel, Mestre, Rosanna, i Sanmartín, Ofèlia. (2022). Diccionari de lingüística [en línia]. Acadèmia Valenciana de la Llengua; TERMCAT, Centre de Terminologia.
Prieto Ramos, Fernando, i Morales Moreno, Albert. (2019). Terminological innovation and harmonization in international organizations: Can too many cooks spoil the broth? Ingrid Simonnæs i Marita Kristiansen (ed.), Legal translation: Current issues and challenges in research, methods and applications (p. 87- 110). Frank & Timme.
Prieto Ramos, Fernando, Pei, Jiamin, i Cheng, Le. (2020). Institutional and news media denominations of COVID-19 and its causative virus: Between naming policies and naming politics. Discourse & Communication, 14(6), 635-652. https://doi.org/10.1177/1750481320938467
Puigdomènech, Pere, Casals, Alícia, Cabré, M. Teresa, Guillamet, Jaume, i Pinyol, Ramon (ed.). (2021). Allò que hem après de la COVID-19: Informe de l’Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis Catalans.
Rincón, Reyes. (17 de maig de 2020). El estado de alarma: Un bosque de 209 normas excepcionales. El País.
Sabucedo, José-Manuel, Alzate, Mónica, i Hur, Domenico. (2020). COVID-19 and the metaphor of war (COVID-19 y la metáfora de la guerra). International Journal of Social Psychology, 35(3), 618–624.
Semino, Elena. (2021). “Not Soldiers but Fire-fighters” – Metaphors and Covid-19. Health Communication, 36(1), 50–58.
Salem, André. (1988). Approches du temps lexical. Statistique textuelle et séries chronologiques. Mots. Les Langages du Politique, 17, 105-143.
Seghiri Domínguez, Miriam. (2006). Compilación de un corpus trilingüe de seguros turísticos (español-inglésitaliano). Departamento de Traducción e Interpretación de la Universidad de Málaga.
Sultan, Sultan, i Rapi, Muhammad. (2020). Positive discourse analysis of the Indonesian Government spokesperson’s discursive strategies during the Covid-19 Pandemic. GEMA Online® Journal of Language Studies, 20(4), 251-272. https://doi.org/10.17576/gema-2020-2004-14
Stefanowitsch, Anatol. (2020). Corpus linguistics: A guide to the methodology. Zenodo. https://doi.org/10.5281/ZENODO.3735822
Tiruneh, Daniel, Baye, Getachew, i Dubi, Yosef Beco. (2020). A critical discourse analysis of COVID-19 in Ethiopia: Rethinking the past and defining the present. Journal of Language and Literature, 20(2), 318. https://doi.org/10.24071/joll.v20i2.2608
Xue, Yahong, i Xu, Qianqiu. (2021). An ecological discourse analysis of news coverage of COVID-19 in China in The Times and The New York Times. Journal of World Languages, 7(1), 80-103. https://doi.org/10.1515/jwl-2021-0005
Yu, Hangyan, Lu, Huiling, i Hu, Jie. (2021). A corpus-based critical discourse analysis of news reports on the COVID-19 pandemic in China and the UK. International Journal of English Linguistics, 11(2), 36-45. https://doi.org/10.5539/ijel.v11n2p36
Žižek, Slavoj. (2020). Pandemia. La covid-19 estremece al mundo. Anagrama.
DOI: http://dx.doi.org/10.2436/rld.i78.2022.3804
