Bilingüisme, identitat nacional i diversitat als Estats Units

Resum

La llengua és un dels factors que contribueix a la formació de la identitat nacional. En el cas dels EUA no és un element decisiu (l'anglès no és llengua nacional), però d'importància canviant en la història del país.

Els EUA, com a país d'immigració, constitueixen des dels seus inicis una societat multiètnica i multilingüe. Tot i que l'anglès ha estat sempre la llengua principal, des de la fundació del país llengües de tot el món hi han tingut molta presència (l'espanyol de forma molt especial perquè és la segona llengua més important).

La identitat nacional en relació a la llengua ha anat evolucionant. D'entrada cada grup ètnic aporta una llengua que pot utilitzar lliurement, però es fa necessària l'existència d'una llengua comuna a tots nivells. La integració nacional sembla portar al monolingüisme. Les primeres mesures en aquest sentit són de finals del XIX (grans onades migratòries), quan es comença associar l'anglès a patriotisme i americanisme.

Al segle XX, les noves onades migratòries costen més d'integrar lingüísticament. La por de la pèrdua d'identitat americana dóna més força a l'anglès com a llengua única. A partir de la Segona Guerra Mundial, es defineixen dues posicions enfrontades: els bilingüistes i els de l'English-only (només l'anglès). El bilingüisme es recolza en la legislació sobre igualtat constitucional: el desconeixement de l'anglès pot portar a desigualtat d'oportunitats. D'altra banda, l'anglès és el camí de l'èxit, se n'ha d'assegurar el coneixement. Ambdós arguments, segons la lectura legal que se'n faci, poden ser a favor de l'educació bilingüe o només en anglès. En definitiva: un debat permanent a cavall entre la identitat nacional i la tolerància envers la diversitat.