Divergències i convergències en les diferents versions lingüístiques dels tractats europeus. Un exemple pràctic: el mot regió

Resum

Un dels problemes que la política lingüística de la Unió Europea pot suposar és l’existència de disparitats terminològiques en les diferents versions lingüístiques de la legislació europea. Aquest article analitza les divergències registrades en els tractats europeus respecte a les mencions del mot regió. Mentre que les llengües romàniques utilitzen una paraula derivada del mot llatí regio (région en francès; regione en italià; región en castellà i região en portuguès), en les altres llengües s’usen un o diversos mots per expressar aquesta idea. En un principi, el neerlandès i l’alemany utilitzaven termes encara més geogràfics que el de regió, que es poden traduir al castellà per área (gebieden i streken en neerlandès i Gebiete en alemany). Amb les successives reformes dels tractats europeus, les llengües d’arrel indoeuropea han anat substituint progressivament les antigues denominacions amb connotacions geogràfiques per una paraula derivada del llatí regio (en la seva forma plural: Regionen en alemany, regio’s en neerlandès, regioner en suec, etc.). L’article fa veure que les divergències entre les diferents versions lingüístiques dels tractats europeus són especialment destacades respecte a l’antic Tractat de la Comunitat Econòmica Europea, precisament perquè hi ha més referències amb un sentit geogràfic i/o econòmic que no pas amb un sentit polític. A l’Acta única europea i al Tractat de Maastricht els casos de convergència vers una terminologia comuna són més nombrosos, potser perquè la idea política de regió és més clara, o potser perquè en ambdós casos l’element regional, en forma de cohesió econòmica i social, o bé en forma de participació regional, van ser determinants en el Tractat. En els posteriors Tractats d’Amsterdam i de Niça, on els articles que mencionen les regions no són nombrosos, les divergències tornen a aflorar. L’elecció de terminologia a nivell europeu no és un element políticament o jurídicament innocu. La idea de regió, que pot ser inadequada a nivell de certs estats membres, va adquirint gradualment en l’àmbit europeu un contingut propi com a concepte que engloba una pluralitat d’ens subestatals que és vista com a positiva i enriquidora.