Fòrums virtuals, ètica lingüística i aspectes legals

Resum

Amb el desenvolupament d’Internet han aparegut quatre noves situacions comunicatives, que són el correu electrònic, la pàgina web, el joc en xarxa i la discussió de grup. Cada una d’aquestes situacions es caracteritza per uns trets peculiars a causa de la interacció de la tecnologia i els gèneres discursius de la conversació i l’entrevista. La discussió de grup presenta les modalitats del xat, per a la comunicació instantània o síncrona, i el fòrum de discussió o llista de distribució, per a la comunicació asíncrona.

En l’article es presenten les esmentades situacions comunicatives d’Internet. I s’analitzen, a continuació, l’estil i les modalitats discursives de la discussió de grup. En el xat es produeix una llengua oral teclejada, que manifesta trets infantils, creatius i transgressors, mentre que en el fòrum de discussió s’adopta un registre híbrid estàndard-informal. Es consideren també els aspectes arbitrals o de moderació dels fòrums virtuals. El xat requereix un mecanisme de regulació automàtica o bot, per al control de la quantitat i el to de les aportacions. En el fòrum de discussió, en canvi, hi ha una regulació personal, a càrrec del moderador o webmaster, que estableix un codi de comportament, en supervisa el compliment, fa de mitjancer en les discussions sobre les bones maneres, autoritza les subscripcions i custodia confidencialment les dades personals dels participants. Al mateix temps, els contertulians estan subjectes a una regulació particular —breument comentada—, en qualitat d’usuaris del correu electrònic, que és el seu mitjà de connexió individual amb el fòrum.

A la part pràctica de l’article es recullen i comenten diverses mostres de missatges d’un fòrum d’àmbit municipal i caràcter social, el Fòrum Sant Cugat (<forum@stcugat.net>). Aquests missatges tracten de les bones maneres o netiquette i les polèmiques que generen. Una part d’aquestes intervencions es refereix a infraccions formals, això és, de quantitat o de correcció en l’expressió. Una altra part conté contribucions crítiques amb els continguts escollits o la manera com es plantegen. I una tercera secció presenta el cas d’una infracció de la privacitat del fòrum i de la benevolència discursiva. El fet es produí per la tramesa d’un missatge a la premsa sense que el seu autor en tingués coneixement. La publicació de l’escrit, de to combatiu, provocà que una persona al·ludida presentés una querella per injúries.

Els debats metadiscursius són una prova del dinamisme comunicatiu dels fòrums virtuals. A més de les intervencions materials, les deliberacions sobre les bones maneres permeten representar i acordar una ètica lingüística. Aquesta ètica o codi de comportament regula la quantitat, la qualitat i la pertinència de les contribucions dels contertulians.