Resolucions judicials i qualitat lingüística

Resum

El llenguatge judicial en català ha experimentat una transformació considerable en els darrers quinze anys. Aquesta transformació es pot concretar en dos aspectes: l’augment de la presència de la llengua catalana als jutjats i la millora progressiva de la qualitat lingüística dels textos judicials en català. L’objectiu d’aquest treball és analitzar la qualitat lingüística d’una mostra representativa de resolucions judicials, concretament la sentència i la interlocutòria, amb un ànim constructiu d’analitzar, d’una banda, fins a quin punt han estat permeables al model de llenguatge judicial que s’ha ofert i, de l’altra, quins són els aspectes textuals, terminològics i discursius més resistents a ser adoptats en un àmbit, el del dret, en què la formació acadèmica ha estat durant molts anys gairebé exclusivament en llengua castellana. En aquest sentit, els aspectes que es valoren des del punt de vista de la qualitat lingüística són l’adequació a una estructura formal que defineix el tipus de document, la precisió en la terminologia i la fraseologia i l’adopció d’uns criteris d’estil de redacció jurídica, que en la majoria de casos es concreten en construccions sintàctiques determinades.