La producció de textos jurídics en diverses llengües oficials per part de les institucions de les Comunitats Europees

Resum

El dret comunitari ha d'abraçar la tendència divergent i alhora convergent dels països europeus. La regionalització de països com Bèlgica o Espanya és una mostra d'aquesta tendència diversificadora, mentre que la tendència unificadora portà, fa trenta anys, a la creació de la Comunitat Econòmica Europea. Dins l'àmbit de la Comunitat, cal que les normes comunes per a tots els Estats que en són membres s'expressin en totes les llengües i cal, per això, crear un llenguatge jurídic comú que estableixi, si més no, nocions comunes susceptibles de ser expressades en qualsevol de les llengües oficials al si de l'organització. La pluralitat de drets i llengües nacionals en l'àmbit comunitari és alhora una mostra de riquesa cultural i un repte per a la comunicació. El dret de la Comunitat Europea es diferencia d'un dret internacional clàssic pel fet que és directament i immediatament aplicable. Estrictament parlant, el dret de la Comunitat consta dels tractats constitutius, els acords amb països tercers i el dret derivat dels tractats, i qualsevol de les nou versions existents d'aquesta legislació són igualment vàlides. L'opció multilingüe adoptada per la Comunitat pot ésser considerada una càrrega per als pressupostos i l'agilitat d'aquesta organització. Tanmateix, i pel fet que la legislació comunitària és directament aplicable al ciutadà, cal que aquest en pugui disposar en la seva pròpia llengua. La renúncia a la realització de versions oficials ocasionaria la proliferació de les versions oficioses d'una fiabilitat dubtosa i, per tant, un clima d'inseguretat jurídica en l'àmbit de la Comunitat