Problemes lingüístics i relacions de dret privat. Perspectives de solució a l'ordenament jurídic

Resum

En el cas de tractes amb estrangers, el dret jurídic italià opta per prendre l'italià com a única llengua oficial, si més no per manca d'una normativa que reguli aquest tema. Malgrat això, dins el marc del dret privat, les concessions a llengües estrangeres són més àmplies. Pel que fa a les notificacions d'acomiadament d'un treballador estranger, la legislació alemanya té en compte el coneixement lingüístic de l'acomiadat i li concedeix un temps prudencial perquè tingui opció a la traducció i comprensió total del text. El cas italià és molt semblant: l'acomiadament individual ha de ser notificat sempre per escrit (llei de 15 de juliol de 1966, núm. 604), la qual cosa pot ser interpretada com una oportunitat perquè l'interessat n'aconsegueixi una traducció i, per tant, arribi a una comprensió total del text. Pel que fa als problemes lingüístics que poden sorgir en contractes signats per empreses o grups que usen llengües diferents, l'article 1.341, coma 1, c.c., estableix que, en cas de dubte lingüístic, el contracte s'interpretarà a favor de la part que no ha redactat el contracte. Tanmateix, la llei italiana no estableix que els contractes amb errors lingüístics s'anul·lin automàticament però sí que especifica que poden arribar a ser anul·lats.