La consagració de la universitat bilingüe o les bases jurídiques per a una normalització de les llengües pròpies de les comunitats autònomes en l'ensenyament universitari

Resum

Els estatuts de les universitats de les comunitats autònomes recullen el bilingüisme oficial vigent a l'Estat espanyol. Aquest règim de cooficialitat es pot dur a terme o bé mitjançant un tractament igualitari de les dues llengües o bé amb un tractament preferent i de promoció exclusiva de la llengua pròpia, model que propugna l'autor d'aquest article per tal de normalitzar aquestes llengües d'una manera efectiva a l'ensenyament universitari. Les legislacions de Catalunya i Galícia semblen dirigides cap a aquest segon model. L'autor analitza una sentència del Tribunal Suprem que obstaculitza la normalització de la llengua pròpia a la Universitat de València, i una altra del Tribunal Constitucional que impedeix l'ús exclusiu de la llengua pròpia d'una comunitat autònoma en les relacions entre les institucions públiques i els ciutadans, ja que permet al·legar-ne el desconeixement. L'autor opina que el bilingüisme institucional oficial i el principi de llibertat d'elecció lingüística no són ben vistos pels Tribunals quan aquests principis permeten d'actuar a favor de la normalització de les llengües pròpies. Segons el seu parer, els poders públics es preocupen més per protegir els drets lingüístics dels castellanoparlants que per facilitar que les llengües pròpies s'incorporin a l'ensenyament universitari, que s'imparteix majoritàriament en castellà. L'autor considera necessari d'augmentar la presència de les llengües pròpies a les aules universitàries i de crear serveis de planificació, de seguiment i d'avaluació del procés de la plena normalització als centres universitaris.