Gramàtica i lleis, o com alguna norma legal (in)compleix les normes expressives
Resum
Per a alguns escriptors certs textos legals suposaven un paradigma discursiu estimable per la seva justesa expressiva i la seva contenció. Però, desafortunadament, es compta amb missatges normatius d'elevada transcendència que, al contrari, estan plens de punts foscos i fragments indesxifrables, dificultat descodificadora provocada pel fet de desatendre les pautes constructives generals. La Llei d'enjudiciament civil (Llei 1/2000) pateix parcialment d'aquests mals, en alguns dels seus apartats. En aquest article es consideren alguns dels passatges poc modèlics que conté i la causa de les seves errades. Les deficiències comunicatives en els missatges dels poders públics comporten una sèrie de problemes als ciutadans, fet que s'analitza en l'últim apartat d'aquest treball.
Paraules clau
Llenguatge legal; llegibilitat; redacció jurídica.